ASSAJANT PER AL GREC. L’actriu terrassenca Carme Pla és membre fundadora de la companyia T de Teatre. També l’hem vist en algunes pel·lícules i sèries de televisió. Acaba de treballar en un muntatge de “Pel davant i pel darrera” i és a punt de començar els assajos de “Cançó per tornar a casa”, que s’estrenarà al Grec i on per primera vegada les T de Teatre seran dirigides per una dona.
L’acabem de veure a “Pel davant i pel darrera”. Quins projectes té ara mateix?
Ara al maig començarem els assajos de la nova obra de T de Teatre que estrenarem el juliol al festival Grec, a la Sala Beckett.
Què ens en pot avançar?
Es diu “Cançó per tornar a casa”. És un espectacle de petit format, que interpretem les quatre actrius de T de Teatre i un actor, el Jordi Rico, amb qui ja havíem treballat a “Premis i càstigs”. L’autora de l’obra és la Denise Despeyroux, que també ens dirigirà. Ens agrada treballar amb gent que escriu i dirigeix.
És la primera vegada que les dirigeix una dona, oi?
Sí. És que hi ha poques dones directores. Espero que cada vegada n’hi hagi més, que l’evolució sigui imparable.
T de Teatre ja porta 27 anys. Quin és el secret de l’èxit?
Prioritzar el que ens agrada.
I en general els surt bé… Han tingut més d’un milió d’espectadors, oi?
Ho encertes més o menys. Hem tingut alts i baixos però sempre hem fet els projectes que ens venien de gust. De vegades també ens hem arriscat.
Per exemple?
Ens agrada variar sovint de director i el 2015 amb el director i dramaturg argentí Ciro Zorzoli ens la vam jugar. Per a nosaltres va ser una experiència molt positiva de la qual vam aprendre molt, però “Premis i càstigs”, l’obra que vam fer amb ell, no va ser cap gran èxit. No vam fer gira. Es tractava més aviat de la mena d’obra que va a festivals.
Què ha estat el millor de tots aquests anys de feina?
El millor sempre són els començaments. Ets molt jove, no tens res a perdre… Va ser una etapa molt maca. Però avui la il·lusió encara hi és. Llàstima que no es pot viure tot l’any només de T de Teatre.
Recorda com va sorgir la idea de crear una companyia només de dones?
A l’Institut del Teatre érem més noies que nois. Es veia que ells trobarien feina amb més facilitat perquè no només eren menys que nosaltres sinó que també hi ha molts més papers masculins. I en comptes d’esperar que ens truquessin vam decidir fundar la nostra pròpia companyia. De la necessitat, en vam fer virtut. El primer espectacle, basat en els “Petits contes misògins”, de la Patricia Highsmith, va agradar moltíssim perquè era innovador en el format i perquè a la companyia només érem dones.
Com s’organitzen, a T de Teatre?
Molt democràticament. Es decideix tot entre totes. També vull fer constar que tenim un gran productor, el Daniel López. El Dani no vol sortir mai a les fotos però és clau, és una figura molt important. Recomano a totes les companyies que comencen que busquin un bon productor.
És veritat que hi ha homes que li han preguntat com pot durar tant una companyia formada només per dones?
Sí. Increïble, oi? Hi ha homes que no entenen que les dones tenim una capacitat d’empatia brutal.
Els problemes deuen ser més aviat de com compaginar la feina i la vida familiar, oi?
Recordo que quan vaig rodar la pel·lícula “Ficció” va ser un alliberament però, en general, quan tens fills no pots desconnectar. O bé et costa més. El fet és que quan no hi havia criatures fèiem les gires més extenses. Sap? Vaig saber que estava embarassada justament el mateix dia de l’estrena de “Criatures”, de Sergi Belbel, un muntatge en què tocàvem el tema de les mares i els fills.
Un altre problema per a les actrius, que els actors no tenen, és fer-se grans, oi?
Tot canvia quan fas 50 anys i comences a tenir arrugues i bosses. Quan portes tota la vida treballant, tens prestigi, però les actrius tenim menys feina. Has de fer de “mare de”. El problema és que a la mare del protagonista no li passa mai res d’interessant. Hi ha actrius boníssimes que s’han operat per semblar més joves i els han esguerrat la cara i tret tota l’expressivitat. No les culpo, però espero que això canviarà i que les generacions futures estaran més reconegudes.
Abans parlava de “Ficció”. Farà més cinema?
De cinema, n’he fet poc però molt seleccionat. I sempre amb bons directors.
A TV3 encara repeteixen la sèrie “Jet Lag”.
Sí, la van repetint. S’aguanta bé, tot i els anys que han passat.
