Això que qualsevol malifeta perdi efectivitat, amb el pas del temps, ho és. Qui l’ha fet l’ha de pagar. No hi ha dret que el rellotge pugui diluir els efectes d’una manifesta irresponsabilitat. Em permeto fer una reflexió sobre aquest punt quan la vida és farcida de fets concrets que exigeixen una compensació.
Ara que està tant en voga l’affaire de la pederàstia en àmbits clericals, no pot pas ésser que ens ho mirem relaxadament. El pes de la llei ha de caure implacablement sobre els agressors. Sense cap mena de contemplacions. Ni posant-hi cotó per apaivagar la seva culpabilitat. Encara que els fets es remuntin a l’any de la picor€ Com ha de passar en el cas dels falsos màsters entre els nostres polítics. O amb les peles en paradisos fiscals i amb tots els capsigranys que han pretès defraudar la hisenda pública.
En aquest sentit i de manera casual, fa pocs dies que he conegut i constatat un accident mortal esdevingut fa més de vint anys. L’implicat en el mateix fou un afamat futbolista de qui obviaré el nom. Ho faig per prudència i per no sortir escaldat amb el tema de la LOPD. Llavors, era menor d’edat i òbviament no tenia permís de conduir. Entre son pare -que hi va esmerçar una morterada de calés- i el club de primer nivell que va “comprar” advocats i testimonis falsos, els fets es van “arxivar”. Si el culpable hagués estat jo, de ben segur que encara fóra a la garjola. De per vida i sense els “invents” d’allò que s’ha donat a batejar com a “presó permanent revisable”.
Més d’un em dirà que això no treu cap a res. Tal vegada tingui bona part de raó€ La qual cosa no treu que -de manera suau i sense facilitar pistes- incideixi en l’estricta necessitat de refer i endurir lleis.
Dos dies abans d’uns comicis que ni Déu sap on ens duran, el cert és que hi ha molt camí per fer. Llàstima que -cada cop més- s’hi presenten candidats amb perfils més escarransits i minsos!
Malgrat tot, “quod scripsi scriptum est”€ Una cosa és escriure. L’altra, prescriure. I -per suposat i “to finish”- allò que se’n pugui derivar després. Déu dirà! “Al pan, pan. Y, al vino, vino.”
