Avui és el dia internacional contra aquesta xacra. Segons l’OMS, una quarta part dels adults manifesta haver estat objecte d’abusos, al llarg de la seva vida. Avui, vull aprofitar l’avinentesa i dir que em sento amb l’obligació de fer pública una carta real com la pròpia vida. La signa -sota el nom fictici de Lluïsa- una senyora de Ca n’Anglada que té 67 set anys.
Diu textualment que l’ha escrit “sota el consell del seu terapeuta i amb l’objectiu de donar suport fermament a altres dones que han patit el mateix”. “Vull palesar la violència d’ésser violades i trencades des de petites€ Malgrat tenir un gran espòs i tres fills meravellosos que han sofert els fets amb gran dolor, em sento obligada a rompre el silenci. Per molts motius. Tenint molt presents els dos estels que veig al rostre dels meus dos néts, que són la meva vida€ Encara que mai no he conegut -ni tindré ocasió de fer-ho- la felicitat completa.”
En paraules pròpies, ella segueix dient que “amb 6 anyets, en un poblet andalús i al llarg de dos interminables anys, el millor amic del seu pare abusà de mi, totalment atemorida. Fins al dia que vàrem emigrar cap a Catalunya€ Encara el recordo, dempeus, acomiadant-me cínicament. En arribar a Terrassa, amb 10 anys, el germà de qui havia d’esdevenir el meu marit -casat i amb dues filles- perpetuà la brutalitat, fins a la meva adolescència€ Les autoritats em diuen que no poden fer-hi res, perquè el delicte ha prescrit€ Tan sols sento la necessitat de cridar i plorar€ Malgrat que pogués, temo la reacció dels meus propis fills, però vull que se sàpiga”.
“Al llarg de molts anys, m’he sentit bruta i culpable, desitjant morir-me. Ara, tanmateix, traient forces de flaquesa, vull denunciar-ho. I tot plegat amb l’ànim d’esperonar i unir altres persones en situació similar, per tenir la màxima força. Per evitar que mai més no li torni a passar quelcom semblant a ningú.”
En nom seu i propi, ho agraeixo a tots els qui llegiran aquesta barbàrie. No cal afegir-hi res més. El testimoni és impactant, colpidor i tremebund. Ho deixo anar com a “bomba de rellotgeria” per il·lustrar el sentit d’una diada amb la màxima càrrega de profunditat. “Never more / Nunca más / Mai més / Inoiz ez / Nunca máis.”
