28 d’abril: eleccions generals, uns dies després de Sant Jordi. Ve especialment a to fer una comparança entre els significats de la llegenda associada al seu nom i el que vivim actualment en l’àmbit polític i social.
Em centraré primer en alguns factors que podrien representar el drac transformat en una bèstia política del moment present.
No hi dedicaré gaire temps perquè el que puc dir és conegut de tots.
En la meva imaginació, veig un drac que s’entrena des de fa temps en un atac a Catalunya més enllà del moviment independentista, basat en un odi furibund, esquitxat de la corrupció del PP. Vox ara els farà encara més durs. Penso en l’energia que ha exercit aquest drac hostil a limitar la nostra força, especialment, en els últims temps, amb la retallada del contingut de l’Estatut i la recollida de signatures de recolzament del PP a tot Espanya.
Cal afegir-hi la negativa a poder gestionar les balances fiscals similar a l’estil basc, passivitat en millores de serveis bàsics, com Rodalies de Renfe, l’incompliment de promeses de finançament i retard en el desenvolupament d’infraestructures, com el Corredor Mediterrani, a més d’ampli abast…
Tenim realment un drac ben experimentat en l’assetjament a la princesa del conte (Catalunya. Fa enveja pel que aporta. Ningú hi vol renunciar).
Darrerament dos han estat els atacs més violent del drac polític: l’aplicació del 155 amb total paràlisi de l’acció de govern, i des de la ràbia i rancúnia derivant en un problema polític a l’àmbit judicial abocant a una condemna de presó del polítics independentistes, amb el desig que hi estiguin com més anys millor eliminant possibilitats d’indult. Venjança miserable i totalment inhumana.
Com veiem, el drac del nostre relat s’ha descontrolat ferotgement.
Per això hem de donar vida al cavaller extret de la llegenda, i també reconvertit, capaç de neutralitzar la fera simbòlica amb estratègies intel·ligents per afrontar combats que hauran de durar temps, vull dir anys.
És un cavaller que representa tots els ciutadans que estimem Catalunya i la veiem com la terra en què volem viure i créixer, al marge d’ideologies.
És precís entrenar-lo i mentalitzar-lo en allò que simbolitza. Li hem de donar valentia, camps d’acció i capacitat de lluita.
En aquest sentit, m’he permès l’atreviment de proposar, a manera de "brainstorming", alguns suggeriments…
1r: Deixar refredar el clima de tensió pròpia d’una campanya electoral que s’assembla a un "ring" de lluita descarnada. S’ha centrat la manipulació d’idees, mentides i desqualificacions mútues, amb propostes, algunes tan poc creïbles que m’han recordat els firaires de poble de fa més de cinquanta anys.
2n: Dissenyar un pla a llarg termini, amb horitzons d’àmplies opcions, des de les més atrevides fins a altres menys agosarades, però enriquidores en cas que les primeres no tinguessin viabilitat… El que cal és avançar amb visió.
3r.: Començar a fer camí. Tinc el convenciment personal que l’únic itinerari guanyador passa per teixir aliances al més àmplies possible fugint de plantejament maximalistes. Són bons com a referent però no per aplicar-los en la immediatesa de l’acció. És necessari crear una majoria parlamentària que permeti governar amb suficient poder per donar suport a la presa de decisions amb solidesa. Pot haver-hi un nou escenari polític a Catalunya que ho pot facilitar.
Fonamental: posar el centre de l’acció de govern en les necessitats dels ciutadans i creant polítiques concretes que afavoreixin millores en serveis i oportunitats de desenvolupament sobretot en l’àmbit professional i social.
No és fàcil aquesta orientació, sé que és complexa, però té possibilitats.
4t.: Donar protagonisme als joves amb formació i talent. Ells seran els gestors de la nova societat que s’està construint, de fort component tecnològic i que s’entreveu molt diferent de l’actual. Un voluntariat emprenedor, agrupat en equips especialitats, fent debats, podrien aportar molta innovació i riquesa de propostes per a la definició d’una Catalunya competitiva i i valuosa socialment. S’hi podrien implicar des de la societat civil les universitats, agrupacions patronals pel context econòmica i tecnològic, els sindicats i altres entitats representatives de la vida social i cultural, amb especial atenció a l’àmbit de les relacions i la comunicació, tan deteriorades per les "fake news."
Les conclusions, sí que les hauria de seleccionar i gestionar l’equip de Govern de Catalunya.
5è: La unió fa la força. Hem de sostreure’ns d’aquells que ens han intentar dividir en dues parts en benefici dels seus interessos. Catalunya és una unitat dintre de la diversitat. Ens necessitem tots, junts serem més forts. Hem d’admetre errors, ens hem de perdonar, hem de curar ferides.
Seria bo que sorgissin grups de voluntaris de les "dues" Catalunya artificials i, des de la llibertat ideològica però amb actitud cooperativa, busquessin idees per fer créixer el que ens uneix.
Si ho fem plegats serà més consistent. I encara millor si ho construïm amb un somriure de "socis" d’un projecte guanyador.
Aquests suggeriments són la força del cavaller d’aquesta nova història. Se’n podrien escriure més i millors.