Fa 370 anys que arribà el primer orgue a Terrassa (any 1649). Exactament a la basílica del Sant Esperit, que feia trenta tres anys que s’havia acabat de bastir. El contracte de construcció fou trobat -per Jordi Figueras i Llorenç Verderi- als llibres notarials que es guardaven a l’antiga biblioteca Soler i Palet. Aprofito l’avinentesa que la Providència em dóna per a ressuscitar el tema que no hi ha un orgue com cal al Sant Esperit. Lamentant profundament l’incendi del proppassat dia 15 d’aquest mes a la catedral de Notre Dame, entreveig i gairebé contrasto una situació metafòrica a casa nostra, la “meva” parròquia. Heus ací unes breus pinzellades històriques (i ràpides) per a situar l’entorn:
— Concert de Nadal-2008, al Sant Esperit: en l’entreacte del Pessebre de Pau Casals, el senyor bisbe Saiz-Meneses es comprometé a cercar un “mecenes” per l’assoliment d’un nou instrument. Amb la potència adient. Tenint en compte que el vell havia fet “figa”. Mentrestant, de forma provisional, ho va suplint -com pot- el “mini” de la capella del Santíssim.
— Des de juny de 2015, la parròquia de la Sagrada Família (a Ca n’Aurell) “li fa denteta” a la capçalera de l’arxidiòcesi€ Pel fet que en aquell moment, Josep Freixas Vivó li va fer donació d’un orgue valorat en 330.000 euros.
— Després de reiterades insistències, Mn. Fidel Catalán anuncià -al concert de Nadal de 2017- que la mancança s’arranjaria, per tot el 2018, amb la creació d’una fundació. Li fa por deixar-ho en mans del sentiment popular? De moment, sembla ésser que el més calent és a l’aigüera.
Els darrers 10 anys, he estat “mosca collonera” en aquest repte.
Tornant a la ciutat de la llum, s’acaba d’obrir la caixa dels trons. “De facto” s’ha creat una mena de compte bancari per donatius populars de reconstruir la catedral (on també s’ha malmès l’orgue) Què ho fa, senyor rector del Sant Esperit que us faci tanta por o paüra el fet d’obrir un “compte d’Amics de l’orgue”? Sé que no us agradarà llegir-ho. Però puc tenir la temptació de pensar que sou part d’una mena de “foc” que impossibilita avançar en la consecució d’aquest objectiu. Pels qui estimem la música i la vivim passionalment, el temps és or i qui espera desespera. “Mon Dieu, pourquoi nous as-tu quitté?”
