Sara Valls
Presidenta del Col·lectiu dels Misteris d’Olesa de Montserrat
Aquesta dona olesana, gran coneixedora de la història, anècdotes i fets locals, és al capdavant de l’entitat organitzadora dels Misteris d’Olesa. Viu amb il·lusió els 25 anys de la recuperació de la ruta.
Recorda els inicis d’aquesta singular exposició dels Misteris?
Cap als anys 80 hi va haver algun intent però va ser el 1994 quan l’olesà Mariano Segura i un grup de quatre o cinc veïns més es van engrescar a tornar a mostrar al públic les imatges religioses que es conservaven en algunes cases del casc antic i van rebre l’autorització del rector de la parròquia.
Per què Olesa no celebra una processó clàssica amb un recorregut del sant Crist pels carrers?
Perquè era molt més complicat per implicar més gent i pel pes de les imatges. Crec que va ser una bona ocurrència fer aquesta ruta i 25 anys després segueix interessant al públic. És una processó a la inversa i en lloc d’estar les persones estàtiques, contemplant el recorregut dels "passos" religiosos, són les figures les que no es mouen de lloc i la gent es desplaça per visitar-les. És una processó única, que no es celebra a cap municipi dels voltants. Per això l’Ajuntament la va declarar Festa d’Interès Local. L’any passat va venir gent de trenta ciutats diferents.
Quines activitats han organitzat per celebrar aquests 25 anys?
Una exposició de la pintora Cèlia Sànchez que situa Jesucrist en el context del segle XXI i una sessió de cinema amb la pel·lícula "Mi querida cofradía", així com un concert, la missa i el ball de l’Esbart Olesà, entre d’altres. També donem premis als infants, als joves i als instagramers.
Quantes persones s’hi impliquen?
Una trentena decora les 11 imatges. Cada llar té llibertat de triar les flors que vulgui, tot i que els "grillats", que fan aquells filaments blancs, són els més espectaculars.
Hi ha Misteris per a molts anys?
Sense cap mena de dubte. Aquest any es va formar una comissió de joves i sé que hi haurà Misteris 25 anys més. Hi ha relleu generacional. És un itinerari turístic que no necessàriament atrau creients i també pensa en el públic jove o en persones interessades en l’art i amb inquietuds socials.
