Som davant d’una malaltia neurodegenerativa que es manifesta amb tics de rigidesa, moviments lents, pèrdua del control postural i tremolor. Sort encara que a Terrassa tenim una entitat com l’AVAN que penca -de valent- amb la gent afectada i llurs cuidadors. Sobretot gràcies a l’empenta i entrega desinteressada d’una munió de gent voluntària i d’altres professionals que miren de fer-los una vida menys feixuga. Amb aquest rerafons, cada any organitzen un seguit d’activitats als volts d’aquesta diada. El més sonat de tots ells, tal vegada, la cursa solidària de diumenge vinent. Tindrà el seu punt de sortida i arribada a la plaça de la Cultura, a partir de les 10 del matí. Malgrat coincidir amb Diumenge de Rams, esperen assolir la fita dels mil cinc-cents inscrits.
A banda, però, d’alteracions motores, alhora pot afectar el sistema cognitiu. L’alteració pot arribar a derivar en dolor, depressió i altres variants del sistema nerviós. Tanmateix, parlem que el tema pot radicar-se -tant en homes com dones- en un percentatge estadístic d’entre l’1% i el 2% (en persones de 60 a 65 anys). A partir de llavors, podem pujar aquella mitjana fins al 5%. Ara bé, uns primers símptomes ja poden aparèixer (en una fase molt incipient) a partir dels 40… No fa ni una setmana que em trobava un amic de la meva edat que començà a percebre algun senyal a partir de mancança olfactiva.
La data de la diada correspon a la data de naixement del doctor James Parkinson (11 d’abril de 1755). Els investigadors donen com a més evident que el Parkinson és un trastorn multisistèmic on es desenvolupen diferents símptomes. A partir d’ací, entenen que no tot és motivat per la manca de dopamina sinó, alhora, al dèficit d’altres neurotransmissors (com ara la serotonina)… Unes conseqüències que se’n poden derivar són la manca de memòria episòdica o un possible descontrol d’alguns impulsos. Un cop plantejat aquest plantejament i recordatori, deixeu-me que faci palès el meu sincer reconeixement envers AVAN i tots els qui són rere d’aquest projecte tan engrescador. Val molt la pena saber de la seva existència i de la tasca que desenvolupen… Si més no pel sol fet que la vida fa molts tombs. Llavors, podria succeir que haguéssim d’adreçar-hi algun conegut de l’entorn tard o d’hora.
