Des de fa uns dies està traient el cap per les clavegueres la raó d’Estat. Maquiavel, l’autor de "El príncep" l’any 1513, estava convençut que l’ètica era un impediment per a l’eficàcia de la política i que el problema principal era respondre a la qüestió de com un príncep pot mantenir-se en el poder passi el que passi. A partir de la influència de Maquiavel s’elaborà la teoria de la "raó d’Estat", definida com l’imperatiu de transgredir el dret en nom de l’interès públic, fonamentat en la idea d’una necessitat política superior i marcat per aquests dos trets: el fi justifica els mitjans i l’exigència del secret.
Què ens desvela aquesta obertura de les clavegueres de l’Estat? Que una anomenada "brigada patriòtica", és a dir, un grup de policies, mitjans d’informació i empresaris, suposadament per indicació del ministre de l’Interior de l’anterior govern del PP, el Sr. Fernández Díaz, espiava el polític Pablo Iglesias i el seu partit amb l’objectiu de denigrar-los i fer-los fora de la política. Com? Mitjançant la creació de notícies falses i divulgació de documents falsos. Per exemple, l’informe PISA (Pablo Iglesias Sociedad Anónima) sobre Podemos procedeix d’informes policials que no tenen ni segell oficial, ni el número de la placa del policia que el fa ni la signatura. Com diu el periodista Carlos Enrique Bayo en el documental "Las cloacas de Interior", aquest informe està fet amb retalls de premsa, divulgat per tots els platós de televisió d’Espanya. Després els sondejos diuen que el 50% dels espanyols creien que eren certes aquestes acusacions contra Iglesias i Podemos. El jutge Manuel García-Castellón està investigant aquesta maquinació secreta després de descobrir documents que assenyalen al comissari Villarejo amb el robatori del telèfon mòbil a una assessora de Pablo Iglesias.
L’exercici del poder, fora de l’espai públic visible, trenca els vincles polítics de la confiança. Ja al segle IV a. C. Plató en el segon llibre de la "La República" narra una faula, l’anell de Giges. Conta que Giges, un pastor del rei de Lídia, va seduir la reina i assassinà el rei utilitzant un anell màgic que el tornava invisible quan el feia girar al seu dit. Aquesta narració conté un ensenyament molt ben aplicable a l’àmbit de la política. Mostra que qui es troba al cim del poder sembla que tingui garantit un "anell de Giges", que li serveix per amagar les seves malifetes amb una total obscuritat. La cara oculta del poder torna invisibles molts dels seus actes. Sembla, diu Glaucó dialogant amb Sòcrates en "La República", que l’única raó que tenim per actuar bé és el temor al càstig.
El flaix que ha desfet la foscor en la qual delinquia la "brigada patriòtica" i que fa visible una part de les seves il·legalitats és, si exceptuem el fracassat cop d’Estat de Tejero i Cia, l’assumpte més greu que ha patit la democràcia espanyola, perquè el poder ha de ser controlat i protegit de si mateix per la divisió de poders, perquè el poble és el fonament de la legitimitat política i espiar un partit polític per fer-li mal és anar contra el poble, perquè el consentiment polític dels ciutadans només es pot sostenir sota la publicitat, la visibilitat, el coneixement, l’accessibilitat i la rendició de comptes dels actes dels governants.
Tanmateix, davant d’aquests fets mesquins, corruptes, sòrdids i perillosos de la cara fosca del poder, gairebé tots els partits callen, hi passen de puntetes, no fan gens de soroll. Per què? Aquest silenci és sospitós. És paradoxal que els polítics "sense complexos" cridin ben fort que els nacionalismes perifèrics volen trencar Espanya, però en emergir de la foscor la brigada patriòtica… callin! El silenci pot ser sospita, reserva, dissimulació, circumspecció…
Als EUA el president R. Nixon (Watergate) dimití per encobrir els responsables d’un robatori de documents a la seu del Comitè Nacional del Partit Demòcrata. Passarà alguna cosa al nostre país?
* L’autor és filòsof
