Moltes són les persones que vénen a la meva consulta demanant la fórmula màgica per trobar la felicitat, el benestar per sentir-se bé amb elles mateixes i trobar solucions als seus problemes emocionals i personals. Sento decebre-us a tots plegats, els que vénen i els que em llegiu: no existeix cap fórmula, cap recepta, cap manera de trobar el triomf a la vida absolut, en tot cas el que sí que puc és acompanyar-vos (màxima funció d’un coach) a “rascar” dins vostre i trobar les àncores, els nexes, els fluxos, les fortaleses i les febleses que us puguin ajudar a caminar d’una manera més coherent i apetible, apropant-vos (fins allà on vosaltres vulgueu) a cercar un punt de trobada interior que us doni la tranquil·litat i l’estabilitat necessàries i/o suficients per sentir-vos bé o millor del que us sentiu.
Em passo el dia parlant amb gent, escoltant allò que diuen, com ho diuen; allò que fan, com ho fan, i intento entendre i respectar el que pensen i encara més el que senten. Em passo el dia intentant fer veure a les persones que s’apropen de la necessitat de caminar amb pas ferm, sense inseguretats, assumint les coses que formen part de la seva identitat i treballant les coses que creuen poder millorar. Els ofereixo portes i camins per obrir i recórrer, i cadascuna d’aquestes persones té l’opció de trucar i caminar o bé de tancar i escapolir-se. Tothom és lliure de marcar el seu camí i el seu ritme de creixement personal. Però després d’alguns anys de compartir moments amb la gent he arribat a una conclusió que ara em permeto descobrir-vos. Ser feliç a la vida no té res a veure, crec, amb la quantitat de possessions materials/econòmiques/patrimonials que una persona hagi assolit, com ja us he dit alguna vegada, això es quedarà aquí quan vosaltres marxeu. Tinc la sensació, diria més, tinc la convicció que assolir l’èxit a la vida té a veure amb la quantitat de moments de coherència, d’estabilitat i de plaer emocional que hem estat capaços de generar, compartir i gaudir. Moments que ens han permès trobar aquella sensació que ben aprofitada, ben viscuda, ben grapejada ha fet de nosaltres persones felices.
I això sí que té un senderi bastant identificable. La meva gran troballa és veure com les persones que han arribat al punt àlgid de “pau” emocional són aquelles que han aconseguit que el que senten, pensen, diuen i fan (i en aquest ordre) s’apropa d’una manera més consolidada al triomf de la vida, a viure en llibertat i apropar-se a la benaurança.
Cadascú és lliure de sentir-se triomfador a la seva manera però els que hem pogut conèixer diferents realitats interiors, èxits i fracassos, tenim un ventall informatiu, gairebé una base de dades, per saber que les persones jovials són les persones coherents amb elles mateixes i amb les persones que les envolten. El sentiment, la raó, l’acció i la parla són les manifestacions del nostre pas per la vida, intentem que vagin agafades de la mà. La contradicció entre totes elles, o la direcció contrària d’una sola d’elles, és la que genera malestar, controvèrsia, angoixa i desafecció. El veritable objectiu, el que ens apropa al gaudi de la vida, és poder sentir-nos identificadors de les nostres emocions, directors dels nostres pensaments, professors de les nostres paraules i executors de les nostres accions i a més fer-ho des de l’atalaia del convenciment i des de la direcció única.
Cal trobar l’equilibri perfecte entre els sentiments apareguts, les idees arrelades, el vocabulari emprat i el comportament executat. No podem ser esclaus de les aparences, el que s’espera de nosaltres o el que està ben vist, cal treballar la condició humana des de la puresa del ser, del ser propi, individual i intransferible. Viure en societat no ha de ser cap renúncia personal, acceptar un marc normatiu ens ha de fer col·lectivament respectuosos però sense perdre de vista la nostra perspectiva particular.
Sentir, pensar, fer i dir les mateixes coses no acostumen a acompanyar-nos des del naixement però les experiències de la vida et porten a ser cada vegada més sincer amb tu mateix, més íntegre i finalment més lliure.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com