En una societat mediocre, pot despuntar un que sigui gairebé ximple. “Tontaina”, que dirien en castellà. M’ha vingut al pensament aquest adagi, just després de llegir la notícia d’un diari canari: allí, un llibre de text té un cost de 8.500 euros més si és per a un alumne amb discapacitat visual€ En base a l’adaptació al sistema Braille.
Ara que tant es parla d’escola “inclusiva” i tenint a prop un parell de comicis electorals, bo seria plantejar exigències dures a la classe política. Sense anar tan lluny, a Terrassa en tenim un exemple fantàstic i emotiu al carrer del Pantà: els alumnes de l’escola cooperativa Crespinell fan un seguit d’activitats conjuntes amb els del col·legi Lanaspa. Fa massa temps, però, que cerquen/imploren noves instal·lacions que garanteixin la continuïtat/qualitat del seu projecte. Tot val un disbarat. Per què barrejo un tema amb l’altre? Ni més ni menys perquè no puc acceptar les morterades de calerons que s’enduen els diputats, senadors i parlamentaris autonòmics. Massa sovint amb un nivell de preparació prou discutible. Per això avançava l’adagi del títol.
Tan sols resten trenta dies per a les eleccions generals. Rumio de posar un ciri votiu a la Mare de Déu de l’empenta. Sobretot per tal que no m’hagi de conformar amb el vell adagi: “Si sale con barba san Antón y, si no, la Purísima Concepción”. Espero no haver de lamentar les conseqüències d’una decisió “incongruent” de la direcció “bicèfala” del govern de la Generalitat€ Sobretot si la suma de les dretes i els partits feixistes permeten formar govern. Dit en to sorneguer, no cal anar a Lourdes a cercar miracles si la cosa pot empitjorar.
D’entrada, segueixo reclamant el “pas a millor vida” del Senat. La cambra baixa no té cap utilitat. Més ben dit, tan sols manen esmenes amb correccions gramaticals. Mentrestant, els seus 350 “inquilins” cobren la “mòdica” xifra mensual (de mitjana) d’uns 5.000 eurets. A l’entorn convergent escapcen caps per discrepar amb la bipolaritat. L’exemple d’en Campuzano clama al cel. Després d’aquests vaivens, plantejaria l’obligatorietat a tots els grups de bastir llistes electorals amb persones de molt alt nivell. Sense estar adscrit al socialisme, sempre enyoro el retorn de gent amb el tarannà del “viejo profesor”: Tierno Galván.
