En Vittorio Gassman deia que el teatre no es fa per contar les coses, sinó per canviar-les. D’acord amb aquesta teoria, afegí que la millor qualitat d’un actor és ésser mercurial. És a dir, adaptar-se a la temperatura de cada moment.
Avui, és el dia mundial del teatre. Una data fixada -l’any 1961 -per l’Institut Internacional del Teatre. És la branca de les arts escèniques relacionada amb l’actuació. En aquest sentit, mitjançant gestos, so, mots, escenografia i espectacle es materialitza quelcom viu. I es fa en un indret -conegut com a “teatre”- que és paraula grega que ve a dir (etimològicament) “lloc per contemplar”.
Arreu té lloc un seguit d’esdeveniments relacionats amb el tema. Una essència amb orígens que caldria situar en l’evolució ritual de fets relacionats amb la cacera o les tasques de la pagesia. En cloure aquestes activitats, es retia culte a la divinitat. Si més no, per tal d’agrair comunitàriament la densitat i qualitat de les “collites”. Fossin cinegètiques o camperoles. Per tant, allò que mai no podem negar al nucli del teatre és un toc màgic, intimista i d’un cert misteri.
Amb l’avenç espectacular de les noves tecnologies, alguna producció ha perdut pistonada. Més ben dit, potser s’ha allunyat de l’encís del que es coïa entre bambolines. Aquestes solien ésser un llenç de roba que s’estenia per la part superior de l’escenari. Posant-los de diferents colors, ajudaven a millorar -juntament amb la lluminària- la decoració estètica de la sala on es projectava qualsevol obra€ Tot el “pack” contribuïa que el públic arribés a copsar íntegrament el nucli del missatge que se li volia transmetre. En aquest àmbit, crec que s’escau plenament -tot i que en sentit àmpliament benèvol- la sentència del comunicòleg canadenc Marshall McLuhan “el mitjà és el missatge”. No és pas que el transmissor sigui -en si mateix- el missatge. L’important és que el canal pot esdevenir un missatge positiu o negatiu segons el contingut que transporti i l’ambient que l’embolcalla.
Fet aquest preàmbul, és evident que Terrassa és una ciutat ben viva, on “la cultura no s’atura”. I el teatre, encara menys. Per tant, el meu sentit agraïment envers totes aquelles persones que ho fan possible.
