Avui crec de justícia dedicar aquest espai al Petit Estel-la Nova. Quan fa uns tres anys d’un homenatge que li va retre la comunitat educativa a la senyora Maria Vives Sapés, vull ampliar-ne el ressò a nivell ciutadà. S’ho més que mereix. A banda de directora, és “l’ànima viva i el cor” d’aquest centre. Hi ha pocs egarencs que no n’hagin sentit a parlar. Sens dubte, ha esdevingut una escola de referència a l’àmbit pedagògic local durant gairebé mig segle. Les seves arrels es remunten a un llunyà 1966 a Barcelona, com a llar d’infants. La fundaren unes noies (es diuen Carme Bossa i Montserrat Soto) que, ara, passen de 80 anys… Fou quatre anys més tard que s’hi incorporà la Maria… Fins que, l’any 1974, les fundadores del centre li van oferir quedar-se’l, en règim de traspàs. Amb l’ajut econòmic dels pares, en prengué les regnes. Aviat se n’anaren al carrer de Sant Llorenç. Fins que, el 1978, traslladaren l’actual parvulari al carrer del Puig Novell, 18. Allí mateix, endegaren l’EGB, sota la sàvia direcció de la Maria. Aleshores, cal destacar l’entrada i suport del seu germà Lluís. El 1989 també s’hi incorporà el seu marit, Joan Martí. Més tard, els quatre fills, entre 2005-2007. No endebades estem parlant d’una mena de “transatlàntic” de grandària immensa. Passa de 1.100 alumnes i té unes 130 persones (entre personal docent i no docent).
Uns anys abans -curs 1993-94- havien ampliat instal·lacions amb l’Escola Nova (al mateix carrer, número 33), als terrenys de l’antiga fàbrica Filats i Tints Soler. S’hi conserva la xemeneia. Així, podem dir que abasten des de P1 fins a ESO i batxillerat… Per cert, amb un element diferenciador d’altres col·legis pel que fa al model d’immersió lingüística en anglès. La Maria i el seu marit segueixen al peu del canó, malgrat haver-se jubilat. A banda de fer d’avis, cal reconèixer el seu esforç i la dedicació envers la continuïtat del projecte. Viuen l’escola, l’han fet seva amb molta il·lusió i l’han engrandit en tots els sentits amb gran afany de superació. Sempre amb el repte d’educar integralment i sobretot estimar l’alumnat. Lluitant per transmetre un conjunt de valors que els ajudin a ésser bones persones. Alhora que a carregar-los de coneixements útils per a la vida. Per molts i molts anys!
