Al contrari dels que veuen venir les eleccions com una plaga bíblica, a mi em semblen com aquell manà caigut del cel en plena travessa del desert. I és que just pocs mesos abans, tant si són eleccions espanyoles, catalanes o locals, es van acabant -i per tant, inaugurant- grans obres que semblaven no tenir fi, s’aproven acords importants que estaven encallats i s’anuncien nous projectes de futur francament engrescadors. Ja fa setmanes que en tenim bons exemples. Per dir-ne un, acabem de conèixer aquest fantàstic pacte contra la segregació escolar que, tanmateix, si alguna reserva pot desvetllar és per què caram no s’havia fet abans, quan més tocava, és a dir, quan es va plantejar el problema ja fa més de deu anys i quan algunes localitats catalanes ja el van encarar amb bons resultats. És clar que només és una declaració d’intencions i, de bones intencions, l’infern n’és ple. Però oblidarem que se signa precipitadament poc abans de la campanya de les municipals, i esperarem amb tota la bona fe que aquesta vegada les comissions d’estudi que l’han de fer realitat no s’eternitzin -sembla que el problema encara no el tenen ben localitzat- i ho puguem veure en vida.
També com el manà bíblic ja fa unes setmanes que cauen al Diari de Terrassa un gran nombre d’articles dels nostres representants per exposar-nos les seves idees, els plans per a la ciutat i, és clar, les crítiques als seus adversaris polítics. I, tot i que aquesta sobrepresència fa que es noti molt i massa que, fora del temps electoral, se’ls troba a faltar, el cert és que és bo que reapareguin i que ens expliquin quines són les seves intencions. Una altra cosa és si, descoberta la vena periodística i aquesta fal·lera de comunicar, hi trobaran el gust i la conservaran després de les eleccions o si, en canvi, tornaran a la seva discreció habitual.
Digueu-me malpensat, però també m’ha semblat observar algunes millores en la neteja de la ciutat, per exemple al voltant dels contenidors, que sempre fa molta pena. Els ciutadans som igual de deixats, sí, però quan ho trobes tot net fa més cosa embrutar. I també seria bo veure com es netegen les pintades de les parets (potser la Junta Electoral, tan ocupada amb les pancartes, hi podria intervenir i obligar a netejar-les). I seria un goig de no dir descobrir que hi ha policia municipal de proximitat passejant pels carrers vetllant per la bona convivència de bicicletes, patinets, skates i vianants, o anant pel parc -a peu- per assegurar que tots els gossos vagin lligats.
La veritat és que, si les eleccions de cada quatre anys realment servissin, com qui diu, per fer dissabte general de la ciutat, per mi, que me’n posin unes cada dos anys. La idea de fons hauria de ser que qui arriba al govern municipal s’ho hauria de trobar tot endreçat, com quan llogues una casa i els llogaters s’han ocupat de netejar-la i fer-hi una repassada de pintura. Que durant la legislatura se t’hagi escapat una mica de les mans, ja s’entén. Però com a mínim que el dia de les eleccions la ciutat faci goig, que l’haguem mudat, i que vinguin ganes de participar a la gran festa de la democràcia com qui va a un casament.
