La comèdia La Tendresa d’Alfredo Sanzol, Dagoll Dagom i T de Teatre porta des de principis de temporada omplint el teatre Poliorama. Traduïda al català per Joan Lluís Bozzo, després de l’èxit a Madrid on porta dues temporades omplint el teatre de l’ Abadia arriba a les Rambles de Barcelona. L’argument de l’obra ens parla d’unes princeses i uns llenyataires en una illa, una espècie de conte moral sobre l´amor. Si a aquesta idea o motor primer li sumem el geni de Shakespeare i les ganes del dramaturg de riure i fer riure de la lluita dels homes i les dones neix aquesta comèdia divertida per a tots els públics. La Tendresa és una paradia de la guerra dels sexes i una aposta per la vida i el Carpe Diem. La comèdia parla de la força i la valentia per estimar. Es tracta d’una comèdia rodona com El somni d’una nit d’estiu o La Tempesta de Shakespeare.
Alfredo Sanzol (1972) ha escrit una comèdia romàntica d’aquelles que si fossin una sèrie o una pel·lícula la veuríem al sofà amb unes crispetes, una comèdia amb uns diàlegs lúcids i coherents a l’estil d’Oscar Wilde des del punt de vista de la intensitat emocional. L’espectador trobarà humor, tendresa, ironia i reflexió sobre la realitat de forma directa perquè el dramaturg com els clàssics té sentit per al llenguatge del carrer.
La posada en escena és simple, però efectiva. Unes cortines i un tros de tela que transporta als personatges com si d’una màquina de ciència ficció es tractés. El que importa és aquest conte per a adults al mateix temps àcid i divertit. Al costat de la tela i les cortines, l’altre element és el meravellós vestuari d’Alejandro Andújar, que ajuda els espectadors a situar-se davant un clàssic viu.
Els actors catalans tenen fama de bons a Madrid. Sens dubte el repartiment de La Tendresa al Poliorama és un exemple. Marta Pérez encapçala un repartiment caracteritzat per la convicció, la precisió i l’agudesa del verb, són les persones que encarnen el verb, que fan visible la paraula com diria Jaime Gil de Biedma. Al costat de l’ energètica Marta Pérez, Jordi Rico, Laura Aubert, Javier Beltrán, Ferran Vilajosana i Elisabet Casanovas.
Sis magnífics actors que t’acosten al teatre anglès on la paraula és l’únic transmissor de l’emoció, la bogeria, la fascinació, la tristesa i l’entusiasme per la vida. Tot a ritme trepidant, com si d’una pel·lícula de Els germans Marx es tractés.
No és fàcil mantenir aquest ritme provocant la riallada, el somriure o el mig somriure durant tota la comèdia. Els gestos, les mirades, els moviments, els silencis, l’ànima del clown i les accions físiques conformen un univers ferotge, mordaç, sagaç i empàtic.
Es tracta de fer riure a l’espectador de manera que en sortir del teatre Poliorama es digui a si mateix: "Necessitava una obra com aquesta davant la dura realitat". La Tendresa és una d’aquelles obres que tot estudiant de teatre hauria de veure i aprendre. Una història de llenyataires i princeses que ens recorda que en el joc de l’amor qui no arrisca no guanya.
* L’autor és professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
