Si una cosa ha demostrat l’ordre de la Junta Electoral de retirar la "simbologia" dels edificis públics és la nul·la consistència de tots i cadascun dels arguments del PSC de Terrassa en el darrer ple, on va reiterar la seva negativa a penjar la famosa pancarta de "La democràcia no es jutja" al balcó de l’Ajuntament. El propi govern ha decidit deixar d’il·luminar de groc la façana (fet que es produïa, a partir d’un acord, des de fa més d’un any) complint així les ordres de la Junta Electoral i acceptant que el que estava fent fins ara era "simbologia política" que trencava la tan anomenada "neutralitat institucional".
Més enllà de la inconsistència dels arguments naïf dels socialistes, que l’únic que volien protegir eren els seus interessos electorals amb la negativa a la pancarta; el que sí que va demostrar una oposició clarament ideològica va ser la proposta que C’s va portar en aquest mateix ple de febrer. La seva proposta defensava la neutralitat ideològica de les institucions públiques, i demanava que s’invalidés l’acord per penjar la tan coneguda pancarta.
El partit taronja s’entestava en la seva proposta en defensar dues tesis. La primera de les quals, en sintonia amb les declaracions del rei de l’Estat espanyol, era la d’afirmar que el dret està per sobre de la democràcia. I la segona, en sintonia amb la primera, era afirmar que les institucions públiques han de ser neutrals per llei.
En primer lloc, convé destacar la coherència d’aquest partit en la seva oposició a la pancarta. No és tant el rerefons polític que hi ha darrere, sinó el propi contingut literal el que els deu incomodar. Si com afirmen el dret està sempre per sobre de la democràcia, és evident que els deu semblar ben normal que la "democràcia pugui ser jutjada".
A nosaltres això, de normal, no ens en sembla gens! I, en aquest sentit, ens fem seves les paraules de Jordi Cuixart, pres polític de l’Estat espanyol, quan afirmava a la seva declaració davant del jutge: "El franquisme també era un Estat de dret, el que no era social i democràtic. Són els valors de la democràcia el que està per sobre de l’Estat de dret".
La segona tesi de la proposta era la defensa aferrissada de garantir la neutralitat ideològica de les institucions públiques! La pregunta seria: quina neutralitat ideològica de les institucions públiques? La mateixa neutralitat que permet el racisme institucional? La mateixa neutralitat que permet el rescat bancari i, a la vegada, els desnonaments de famílies vulnerables? La mateixa neutralitat institucional que aprova reformes laborals que precaritzen les condicions laborals de les treballadores?
Les institucions públiques no són neutrals! I majoritàriament responen als interessos ideològics de la minoria poderosa, del poder econòmic, enfront de la majoria empobrida. Contra aquesta manca de neutralitat sembla que ni C’s ni PSC s’esquincen les vestidures! Curiós que sigui quan aquesta manca de neutralitat es posiciona en favor de la defensa dels drets de totes que aquests partits acabin posant el crit al cel.
El que els preocupa, en definitiva, no és que les institucions siguin ideològicament neutrals sinó, senzillament, que no responguin a la seva ideologia particular. Aquest és el veritable rerefons de qualsevol oposició a una pancarta que, més enllà de les diferències entre els partits que ens hi hem posicionat a favor, l’únic que fa és defensar els drets i les llibertats de totes davant l’amenaça d’un Estat autoritari disposat a reprimir-les.
* L’autor és regidor de la CUP Terrassa
