Santa Madrona és una de les tres patrones de Barcelona. La menys coneguda (al costat de la Mare de Déu de la Mercè i santa Eulàlia). És bo doncs parlar-ne i apaivagar l’efecte d’aquest oblit immerescut.
El seu nom és en un seguit d’adagis peculiars. Com ara “per santa Madrona i sant Ramon vénen les orenetes de l’altre món”€ Diu la història que nasqué a Barcelona, al segle III dC, quan l’emperador Dioclecià perseguia els cristians arreu. Essent joveneta, la família es traslladà a Salònica, on es posà a fer de minyona d’una dona pagana. En descobrir la seva fe, la lliga (per impedir que anés a missa) i la fuetejava. Mentre la mestressa era fora, se li aparegué un àngel i la deslligà. Llavors aprofità per anar-hi. En ésser descoberta, la tornaren a lligar i l’apallissaren tan fort que li originaren la mort.
Passat un temps, el cos incorrupte caigué a l’oblit, fins que el compraren uns comerciants francesos, que volien dur-lo a Marsella. El trajecte en vaixell fou plàcid fins que una immensa tempesta va enterbolir el mar. L’ensurt de la tripulació els duia a morir. De sobte, però, unes orenetes van començar a cantar, avisant-los que a prop hi havia terra ferma (concretament la muntanya de Montjuïc). En desembarcar, establiren la prioritat de protegir la inviolabilitat del cadàver i el situaren a cobert, a l’ermita dedicada a sant Fruitós.
Després de l’ensurt, intentaren -diverses vegades- reemprendre el trajecte cap a Marsella. Sempre topaven amb tempestes brutals. Això els dugué a pensar que volia romandre a la vila nadiua. Llavors, van decidir deixar-la a l’ermita, que adoptà el seu nom en guardar-hi les relíquies. Ara és l’única ermita que resta dempeus a tota la muntanya.
A sis dies d’encetar la primavera, val la pena cloure aquesta columna amb un altre parell de dites: “Les orenetes, per santa Madrona,/ deixen l’hivern a fora” i “orenetes, amoretes”. Si la tradició manté que aquests ocells són missatgers d’amor, fem per recuperar les ganes d’obrir el cor, alegrar l’esperit i lluitar per un món millor.
La parròquia que duu el seu nom (al C/ les Tapioles, del Poble Sec) organitza cada any un encontre en el seu honor. Té lloc el quart diumenge de Pasqua.
