Opinió

Un any sense en Hawking

Justament avui fa un any que ens va deixar el gran Stephen Hawking. Per aquest motiu, tot barrejant música i literatura, tibo de la lletra d’una melodia xilena de la cantautora Violeta Parra. Penso que així li seguiré retent un merescut homenatge de record. M’estic referint concretament a aquella que deia “gracias a la vida que me ha dado tanto”. Sense cap pretensió moralista, sempre procuro fer palès el meu agraïment envers aquesta tesi. Sobretot -pel pal baix- un parell de cops diaris: en llevar-me i quan “vaig a tancar els ànecs”.

Malgrat la duresa d’una patologia motoneuronal vinculada amb l’ELA, professo una immensa admiració per aquest personatge. Sens dubte, una de les ments més brillants dels segles XX i XXI. Fou capaç de gaudir d’una vida prou llarga (76 sis anys), deixant-nos un llegat de força quirats.

A tall de resum, em permeto recordar quatre dels seus principis:

— La intel·ligència artificial és un perill. Mal gestionada, podria arribar a superar la humanitat com a “raça dominant”.

— L’increment incontrolat de població pot esdevenir un problema. Doblar-ne el nombre cada quaranta anys és desgavellat.

— Malgrat els menyspreus d’en Trump envers el canvi climàtic, ell insistia en la necessitat de prendre’s el tema seriosament.

— Tot i semblar molt fort, si no tenim cura del planeta, tal vegada ens en resta una habilitat al llarg de només uns cent anys. Fins a l’extrem que la terra acabi essent com Venus, en no reduir fortament les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El concepte d’intel·ligència, segons en Hawking, passa per saber-se adaptar als canvis. Això no vol pas dir adoptar una actitud constant de fer el ploramiques. Queixar-se de mala sort o de desgràcies no ens mena enlloc i cal actuar amb fermesa enfront de les adversitats.

Alhora, convé bastir i refermar un criteri incisiu, observador i curiós. De ben segur que les persones més pausades esdevenen aquelles que troben el nucli i la resposta a molts dels nostres interrogants. No s’hi val a caure en l’entabanament d’una velocitat supersònica per a tot€ Com si el temps se’ns esmicolés de les mans. Un bon exemple ens el segueix donant el bo d’en Stephen Hawking.

To Top