Comencem la Quaresma de l’any 2019. A la nostra catedral del Sant Esperit ha tingut lloc el ritu d’elecció dels catecúmens. En aquest ritu els catecúmens, un cop han estat interrogats ells i els seus padrins sobre el seu procés de maduració en la Fe, diuen un per un el seu nom i signen en el llibre dels elegits. Hem de reconèixer que en bona part del nostre Occident ric ens trobem immersos d’un temps ençà en un procés de secularització i que aparentment no sembla aturar-se. Per això cada vegada hi ha més adults i joves que volen ser batejats. El Concili Vaticà II va ordenar que es restaurés el catecumenat baptismal d’adults (Cf. Sacrosanctum Concilium, 64) com la institució que, en el si de la pastoral d’iniciació cristiana de la Diòcesi, està al servei del procés de formació d’aquelles persones que desitgen rebre el baptisme, inserir-se en el misteri de Crist i incorporar-se a l’Església.
La nostra situació cada vegada té més semblances amb la dels cristians dels primers segles, en què el primer pas per ser cristià era viure en una actitud de fe i conversió. L’admissió al cristianisme era personal, no multitudinària, i consistia fonamentalment en tres aspectes: l’entrega a la persona de Jesús i al seu missatge, l’experiència d’una vida comunitària i la participació en unes celebracions sagrades. La conversió és la conseqüència, el final del canvi que ha significat l’encontre amb Jesús, amb el seu Evangeli i amb la comunitat. En aquests primers segles es produeixen moltes conversions. En moltes ocasions la conversió es presenta com un camí de recerca a través de diferents sistemes de pensament o filosofies fins que s’abraça la fe cristiana, ja sigui a través de la lectura de les Sagrades Escriptures o per l’impacte testimonial de la vida dels cristians.
La centralitat de Crist esdevindrà una constant. El ritu de la iniciació remarcava especialment aquesta centralitat i constava de tres sagraments: el Baptisme, la Confirmació i l’Eucaristia. La significació era trinitària: la trobada amb Crist, el segell de l’Esperit Sant i la realització del pla salvífic del Pare. La iniciació cristiana no era només la porta d’entrada a la vida sacramental i de fe, sinó que també comportava disposar de tot el necessari per al camí que es començava a recórrer.
En aquests primers segles la iniciació al cristianisme era un procés ric i complex. Es tractava d’una cosa gran, d’una gran transcendència per a la vida del catecumen, que s’havia de preparar degudament. La conversió i la fe anaven actuant simultàniament amb el catecumenat i culminaven en el ritu d’iniciació. Tota la riquesa del simbolisme dels sagraments formava part d’aquesta iniciació doctrinal. Els catequistes iniciaven en el misteri a partir de l’explicació dels elements simbòlics i tipològics: l’aigua en què la persona es submergeix i es purifica; la unció amb l’oli que enforteix; la imposició de les mans sobre el catecumen i transmeten la gràcia; el pa i el vi que mengen són aliment per al camí.
Acabem de començar una nova Quaresma. En l’admonició sacerdotal (oratio admonitionis) de la missa del primer diumenge de Quaresma del ritu hispànic -el ritu que celebraven els nostres avantpassats, del segle V al VII a la diòcesi d’Ègara- la litúrgia ens instrueix sobre el sentit de la Quaresma: Moisès, Elies i el Senyor ens indiquen el que hem de fer no només amb les seves paraules, sinó també amb les seves obres. El primer és Moisès, el legislador, que en l’espai de quaranta dies pujà al cim de l’excelsa muntanya del Sinaí. Durant aquests dies només es va alimentar de la paraula divina que sortia de la boca de Déu. En segon lloc ens ve Elies, el profeta, que amb la força d’un sol menjar en quaranta dies arribà al cim de la muntanya. Allí va merèixer escoltar el missatge diví relatiu a la salvació dels israelites. El tercer és nostre Senyor Jesucrist mateix: durant quaranta dies sencers penetrà en els secrets del desert i va vèncer totes les temptacions del diable. Instruïts, doncs, amb el seu exemple, esforcem-nos per a treure de nosaltres durant aquests quaranta dies tot llevat de corrupció, de manera que puguem transformar-nos després en pans àzims de sinceritat i de veritat.
* L’autor és bisbe de Terrassa
