Tot i que ja som al segle XXI, el paper de la dona és molt allunyat d’on pertocaria. Ho podem copsar en el món laboral, en la vessant política, en el si de l’Església, en l’àmbit de la cultura musulmana, a l’esport i als anuncis publicitaris. Fins i tot, al propi carrer. No cal baixar a detalls concrets que avalin aquesta tesi. A la pràctica, sembla bastant evident que encara hi ha massa gent que les conceptua com a “gerros”. Certament és ben trist. Sobretot per la seva relació directa amb un seguit de carismes i valors, entre els quals destaca la possibilitat (voluntària, això sí) de la maternitat.
En aquest darrer apartat, qualifico de jutjat de guàrdia unes declaracions molt recents del líder del PP, en Pablo Casado. Sembla surrealista que un marrec de tan sols 37 anys pretengui donar lliçons de moral o ètica al col·lectiu femení. Què s’haurà cregut!
El tema d’aquest gènere és un “affaire” complex. A igualtat de feina, cobren molt menys que els homes. Malgrat existir normes d’equiparar percentatges en els consells d’administració de grans empreses o en cambres de decisió política, hi ha molt paper mullat encara. Sense passar per alt tot un seguit de males notícies sobre agressions sexistes que darrerament emplenen pàgines de premsa arreu. Seguides, a més a més, de sentències judicials que sovint deixen acoquinada la societat en el seu conjunt. Qui no té a la retina la que s’ha dictat contra “la manada” d’unes festes de sant Fermí€ quan encara gaudeixen de llibertat i campen pel carrer?
És ací, doncs, que he volgut triar -de forma totalment aleatòria- la frase d’una escriptora ianqui que em sembla transcendent (Susan Sontag). Al meu entendre, “clava” la situació: “No està malament ésser bonica… Però sí l’obligació d’ésser-ho”. Ben bé, no crec pas en la confrontació de feminisme -pel qual tinc el màxim respecte- amb masclisme. Em sembla surrealista, tanmateix, haver arribat a l’extrem de dedicar un dia a les senyores. No teníem ja el primer de maig com a “festa del treball”? D’una o altra manera, cal parlar menys. Serveix de ben poc redactar grans enunciats sobre aquest tema, sense acompanyar-los de fets reals concrets que ens facin avançar -a passos agegantats- en els drets femenins. Al cap i a la fi, tot és qüestió de fer les coses amb normalitat.
