"Intel·ligent, educada, refinada; honesta; justa, poètica, filosòfica, de ment oberta amb gran cor, però femenina. Morena, de grans ulls verdosos, llavis carnosos, no és guapa però sí atractiva i agraciada. Rara i versàtil, proporciona bon entreteniment, de característiques bohèmies, sap apreciar una bona història, religiosa però no pietosa."
Amb aquest anunci es subhastava a si mateixa Elizabeth Magie en matrimoni al millor postor, ara fa més de 100 anys, en un diari nord-americà. Fou un truc publicitari que denunciava les poques sortides d’emancipació de les dones (blanques) solteres que només tenien l’opció de casar-se per poder-se mantenir financerament. Aquesta subhasta va recórrer la premsa del país i va aconseguir obrir un debat sobre la situació de les dones de llavors, de la qual Magie afirmava: "No som màquines. Tenim ments, desitjos, somnis i aspiracions".
Ara bé, us preguntareu qui és aquesta Elizabeth Magie (Lizzie, per als amics). Doncs molts de vosaltres haureu tingut contacte amb la seva gran creació: el Monopoly. Un joc d’origen anticapitalista, ja que volia mostrar com les grans fortunes oprimien la classe treballadora. Malgrat que ella el va titular The Landlord’s Game (el joc del propietari), el va patentar el 1904 i el joc va assolir un gran èxit fins que arribà a mans d’en Charles Darrow. Ell va agafar la forma de jugar més capitalista i la va vendre a l’empresa de jocs de taula Parker Brothers als anys 30. Malgrat que Magie intentà batallar contra aquesta injustícia, trobem com novament un home s’havia apropiat de la ment i emprenedoria d’una dona. No fou fins als 70 que un home va desenterrar la seva història en una batalla legal contra Parker Brothers.
Avui en dia encara no està estès el reconeixement a Magie com a creadora del Monopoly. Aquesta tasca arqueològica d’excavar i desenterrar la història perduda de les dones és feina de totes i tots, especialment quan el seu llegat està a la majoria de les llars d’arreu del món occidental.
El capitalisme i el masclisme són eines que frenen el desenvolupament i la realització personal de les dones, tal com ella denunciava. Actualment no necessitem casar-nos per emancipar-nos, però si sumem la bretxa salarial (el 2018 a Catalunya fou d’un 23,9%), la precarietat laboral o la nova onada d’inflació del preu de l’habitatge, entre altres condicionaments, hem d’afrontar múltiples adversitats per assolir-ho. No ens hem d’oferir a nosaltres mateixes en matrimoni, però seguim sent esclaves d’una societat masclista. Una societat que ens obliga a ser refinades i educades perquè, si aixequem massa la veu, molestem; que hem d’apreciar una bona història sense ser-ne les protagonistes perquè hem de ser modestes.
Per aquests motius, el Jovent Republicà de Terrassa organitzem un Monopoly feminista el dissabte 9 de març, dins del marc dels actes del Dia de les Dones (9 de març, 10 h, al Raval de Montserrat). Us animem a venir i reivindicar les dones com Lizzie Magie, perquè mai caiguin en l’oblit.
* L’autora és secretària de feminismes del Jovent Republicà de Terrassa
