Escric aquesta columna per ésser publicada coincidint amb el dia que es coneguin els premis Oscar. No és que em deixi portar pel glamur/màrqueting de la societat ianqui. No me la plantejo com a referent. D’acord amb el que conec, probablement és la més desestructurada del planeta. Un punt on queda palès és en la figura d’un president estrafolari i cridaner.
Em plau, però, interpretar la vida com un film. Si més no imaginant-me un entorn on cadascú balla al so que li toca. D’acord a la dita francesa del “c’est la vie”. En aquest punt, acostumo a ésser crític amb mi mateix. Qüestionant estils de vida desmarxats. Ací, hi incloc molta gent totalment insensible envers les fortes desigualtats socials. És inacceptable que no reaccionin gens ni mica. S’ajusten al criteri d’en Luis de Góngora: “Ande yo caliente y ríase la gente”. Una pena!
Retornant als Oscar, veig massa dispersió en nombre de guardons: millor pel·lícula, actors i actrius (principal i/o secundari), direcció, guió, música, cançó, animació, efectes especials, etcètera. Només em centraré en títols. Tal vegada els que garanteixen uns majors rèdits comercials a posteriori.
Ací, “Roma” és la segona pel·lícula no anglesa amb més nominacions de fa 19 anys. És el primer film en espanyol, d’origen mexicà. I “La favorita” és una obra biogràfica centrada en els merders polítics del regnat d’Anna de Gran Bretanya. Ambdues tenen deu nominacions cadascuna. Més enrere, tenim “El vici del poder” i “Ha nascut una estrella” (amb vuit), “Black Panther” (amb set), “Infiltrats al KKKlan” (amb sis) i “Bohemian Rhapsody” (amb cinc). Sense oblidar “Cafarnaüm”, que sona amb força com a millor pel·lícula estrangera€ M’encantaria. Sobretot perquè incideix en la consciència mundial en el tema dels desplaçats (que no refugiats) per la guerra: Zain, un nen de 12 anys, fuig dels perills de la guerra libanesa. I arriba a l’extrem de denunciar davant la justícia els propis pares pel “crim” d’haver-lo dut al món. Ni que sigui mitjançant la força del “setè art”, ja va bé que ens interpel·lin. Prou de viure, en el fons, dessota la creença que som una raça superior. El que hauria de guanyar sempre ho trobem en la justícia, la pau, la igualtat social i l’apropament entre pobles.
