Diuen que el menjar ha d’entrar pels ulls. El que comparteixen en Marc Carbonell (@marcboines) i la Maria Casanovas (@mariaboines) a Instagram hi entra. I tant que hi entra! Arrossos, marisc, tapes, sushi, amanides, peix, pizzes i pastissos són només alguns dels plats que immortalitza aquesta parella de terrassencs quan va de restaurant i després penja a la xarxa. Són marit i muller, apassionats del bon menjar. Junts sumen més de 90 mil seguidors a Instagram (40 mil ell i 52 mil ella). Regenten una històrica i cèntrica botiga dedicada a la venda de barrets, gorres i complements d’home i dona i dediquen bona part del seu temps lliure a les experiències gastronòmiques i a Instagram.
“Vam obrir els nostres perfils cap al 2012. Feien una ruta gastronòmica a Vilanova i organitzaven un concurs. Vam decidir obrir un compte a Instagram per poder-hi participar tot i que no en teníem gaires nocions. Aleshores els mòbils feien unes fotos nefastes”, recorda Carbonell.
“Ens agrada molt anar a restaurants. És el nostre hobby. Des d’un principi, hem destinat els nostres perfils d’Instagram a compartir aquestes experiències però no esperàvem viure aquesta evolució tan bèstia”, assegura l’egarenc.
La Sílvia Soto també comparteix la seva passió per la gastronomia a internet. L’any 2008 va obrir “Cuinetes”, un blog des del qual difon receptes i experiències gastronòmiques. Set anys més tard, el 2015, va posar en marxa @bloccuinetes, un perfil d’Instagram que compta amb més de set mil seguidors. Receptes, restaurants, cuiners, botigues, fires, productes, llibres, espectacles… són els protagonistes de les seves imatges.
“Fa 10 anys els blogs eren bones plataformes virtuals on podies explicar el dia a dia com si es tractés d’una bitàcola virtual. Amb l’aparició de les xarxes socials la nostra manera de comunicar-nos va canviar. Instagram, la xarxa més visual de totes, és una magnífica plataforma per compartir continguts gastronòmics”, assegura Soto, que dedica al voltant d’una hora diària al seu perfil.
A aquesta barcelonina de 41 anys que viu a Terrassa des de fa molt temps sempre li ha encantat cuinar. “Amb els anys va anar creixent l’interès també pel coneixement dels productes, tècniques culinàries, història gastronòmica… Actualment em dedico professionalment a la comunicació gastronòmica”, destaca. “Estic molt contenta que el que va néixer com una afició s’hagi convertit en el meu projecte professional. Durant aquests anys m’he anat formant i especialitzant tant en cuina com en comunicació i màrqueting digital. Ara estic cursant un postgrau de comunicació gastronòmica i enològica”, detalla.
“Abans publicàvem sis o set fotos a la setmana. Instagram ha fet molts canvis i una foto al dia potser cansa. Ara en pengem tres o quatre a la setmana, tot i que depèn molt de les imatges que tinguem pendents de publicar”, comenta Carbonell. “Sempre mirem quina és la foto que ens agrada més, pensem l’escrit, el dia i l’hora que ho penjarem, etc. Normalment ho fem molt seguit. Podem tenir fotos fetes a casa amb bastants dies d’antelació però, si anem a un restaurant, no esperem una setmana a fer-ne un post”, precisa.
Soto també creu que l’ideal és programar el contingut i que les fotografies ens expliquin històries, que formin part d’un ‘storytelling’. “Per a mi, l’òptim seria publicar entre 3 i 4 fotografies a la setmana, però no hem de publicar per publicar, sinó fer-ho quan tinguem alguna cosa interessant a explicar”, subratlla. De fet, destaca aquest aspecte com el seu tret diferencial. “Jo utilitzo Instagram com una eina per compartir contingut gastronòmic d’interès. El meu objectiu és explicar històries. No sóc partidària dels continguts buits que no aporten res”, exposa.
“Foodies”
Carbonell, Casanovas i Soto són autèntics “foodies”, és a dir, aficionats, amants de la bona taula, als quals encanta el menjar pel seu consum, preparació i notícies. No són especialistes ni grans coneixedors de la gastronomia, com ho seria un gastrònom, ni tampoc persones de gustos refinats, com ho seria un gurmet. Simplement els agrada menjar i beure, experimentar nous sabors i tastar amb noves receptes.
El moviment “foodie” té cada cop més adeptes. Molts d’ells són també instagramers gastronòmics, com en el cas d’aquests tres terrassencs. Es tracta d’una moda que ja fa uns quants anys que ha arribat amb força, la de convertir els plats de menjar en art: fotografies amb estil de propostes gastronòmiques que són espectaculars, acompanyades d’etiquetes com #food, #foodie, #foodporn, #foodstyling o #instafood. Només #food acumula més de 322 milions de publicacions i #foodporn supera els 188 milions.
En aquest sentit, cal destacar que el menjar és un dels continguts que millor funcionen en aquesta aplicació per compartir imatges i vídeos. Hi ha molts comptes que sumen milers de seguidors. I és que a molta gent li interessa conèixer noves receptes, restaurants i bars als quals anar. “És una categoria que aglutina i uneix. Tots mengem i ens agrada menjar. Des dels més cuinetes fins als que ho fan per supervivència. Des dels ‘bons vivants’ als que es preocupen per una alimentació saludable”, destaca Soto.
Les marques s’han adonat d’aquest fenomen i no dubten a explotar-lo. Saben que els influencers tenen una legió cada vegada més àmplia de seguidors. Per això volen comptar amb ells.
La Sílvia Soto ha fet algunes campanyes per a marques i restaurants. No obstant això, afirma que mai escriu ni publica imatges sobre el que no li agrada ni menteix, encara que li ofereixin diners. “Alguna vegada, després de tastar un producte o restaurant no n’he penjat cap publicació perquè no m’ha acabat de convèncer. En aquests casos ho explico a la marca o restaurant. Sempre ho han viscut positivament, com una opció de millora. És important viure les crítiques objectives com a oportunitats”, manté.
“Altres vegades, depenent de la proposta, directament els dic que agraeixo que hagin pensat en mi però que no m’interessa. Per sort, la majoria de propostes que m’arriben provenen d’empreses que han estudiat el meu perfil i amb les quals tinc molta afinitat. En aquests casos portem a terme col·laboracions de prescripció, sorteigs, tasts de productes, elaboració de receptes, valoracions de restaurants, etc.”, explica.
La Maria Casanovas i el Marc Carbonell també han col·laborat amb restaurants, agències i marques. “Moltes vegades et diuen: ‘Mira, que fem la presentació de la carta i volem que la vingueu a provar’. Llavors ens conviden però en cap cas ens demanen que fem un post, ja se sobreentén que si ens agrada ho compartirem”, diu Carbonell.
“També es posen en contacte amb nosaltres marques que ens demanen accions concretes. Ens envien el producte, nosaltres en fem fotos i les pengem. Quan tens pocs seguidors, les campanyes acostumen a ser a canvi del producte. Ara, per a algunes campanyes passem una o dues hores preparant les fotos i aleshores cobrem”, reconeix. Tot i això, “nosaltres anem als llocs convidin o no, paguin o no. Si ens agrada, ho compartim i, si no, no. Algunes marques ens podrien pagar 500 euros però no penjaríem els seus productes perquè no ens agraden”, especifica.
Interactuar amb la comunitat
Si hi ha empreses que es posen en contacte amb aquests tres egarencs és perquè el seu contingut és de qualitat i mouen una gran quantitat de seguidors.
“La gastronomia enganxa i a tots ens agrada menjar cada dia. Al marge que indiscutiblement està de moda, en un perfil gastronòmic pots descobrir tant productes com receptes i restaurants. Per tant, l’interès és molt ampli. Tenint això guanyat, l’increment de la comunitat dependrà de la qualitat dels continguts i de l’estona que puguem dedicar a interactuar, comentant les fotografies i seguint perfils similars”, opina Soto.
“No es tracta de penjar una foto i ja està. Després de publicar una imatge potser t’estàs una hora interaccionant”, diu, en aquest sentit, Carbonell. “Nosaltres contestem els comentaris que ens deixen els seguidors, fem ‘stories’ i també entrem a perfils de restaurants i d’altres instagramers gastronòmics i els fem ‘m’agrada’ o els comentem alguna foto. De vegades t’esgarrifes de les hores que has passat a Instagram. Jo tinc una mitjana diària de 2 hores i 36 minuts amb el mòbil”, explica.
“Moltes guies i plataformes gastronòmiques estan supeditades a interessos econòmics. Per a nosaltres és molt natural. Decidim anar un dia a un restaurant, quan hi arribem els l’ensenyem als nostres seguidors per ‘Instagram stories’ i després, si ens ha agradat, en pengem una foto. Suposo que a la gent li fa gràcia”, comenta Carbonell, que creu que Instagram és una eina molt valuosa per conèixer nous establiments del sector de la restauració. “Molta gent ens segueix per agafar idees de restaurants. Sovint arriba un moment en què la gent ja no sap on anar a dinar o sopar i, si veuen que nosaltres hem anat a un lloc i ho hem publicat, pensen que està bé i potser s’animen a anar-hi”, afegeix.
Carbonell és conscient que “no tothom pot anar sovint a menjar fora ni es pot permetre dinar o sopar en un restaurant gaire car”. Per això, tant el seu com el de la Maria “no són perfils on només apareixen restaurants amb estrella Michelin. També anem a pizzeries i mengem hamburgueses i frankfurts”.
Un contingut molt visual
“La gastronomia ha fet un boom perquè és molt visual. Nosaltres, el primer que fem abans d’anar a un restaurant no és llegir les crítiques sinó mirar quines fotos s’han publicat d’aquell local. D’aquesta manera veiem si fa bona pinta o no”, confessa el terrassenc.
En aquesta línia, tant ell com la seva dona consideren que l’èxit d’un perfil gastronòmic a Instagram passa perquè les imatges siguin molt vistoses. “Has d’aconseguir que a la gent li entrin ganes de provar aquell plat”, sosté.
No és feina fàcil. “Les fotos que fem als restaurants són complicades. A un fotògraf professional, li preparen tot. A més, el plat acostuma a ser per tirar; hi posen coses que no es poden menjar perquè la foto quedi millor. Nosaltres demanem uns plats per menjar i n’hem de fer les fotos molt ràpid perquè si no es refreden. Podem estar un o dos minuts per fer la foto. Si el plat és fred, en podem estar deu”, destaca Carbonell.
“Les fotos que fem a casa són molt més elaborades. Muntem l’attrezzo, fem la foto, si no ens agrada, ho canviem i tornem a prémer el botó… No ho sembla, però darrere d’una imatge hi ha molta feina. L’última foto que he fet a casa potser m’ha portat una hora i mitja”, confessa.
És més. “Als restaurants, mirem de posar-nos en una taula amb bona il·luminació. Si cal, ens fem llum l’un a l’altre amb el mòbil. De vegades hem de canviar la composició del plat perquè la foto quedi bé”, diu Carbonell, que assegura que hi ha plats que no són atractius. “Potser són molt bons però a les fotos no queden bé. Quan anem a un restaurant, la Maria i jo agafem el que ens agrada però si hem de triar entre una cosa que ens agrada i queda bé a la foto i una altra que ens agrada però no queda bé, escollim la primera”, reconeix.
I és que una bona fotografia és molt important per triomfar a Instagram, però no ho és tot. “T’has d’intentar diferenciar i generar interès”, puntualitza Soto.
