En aquesta segona i última part de l’article sobre estratègies de la Terrassa del futur, l’autor ofereix la seva proposta que es basa en tres vectors: talent emprenedor, innovació en espais econòmics i aposta per l’economia circular
El camí més curt i més còmode sempre condueix a la mediocritat. Terrassa no pot improvisar una singularització decidida en un cenacle i pretendre que transformi la ciutat des d’una visió il·lustrada. Les coses les fan les persones. Les empreses i les ciutats són, en part, la proporció de talent emprenedor que acumulen. Decidir que l’aposta és la fotònica, la salut o la indústria alimentària és absurd. Primer necessitem massa crítica de talent emprenedor i d’aquí han de sortir les apostes de singularitat. Fer-ho al revés és fer el mateix que ja hem provat moltes vegades sense cap èxit.
Primer, el talent
La proposta de singularització estratègica és fer una aposta radical en talent. Les ciutats habitualment fan apostes per espais que esperen omplir d’empreses. La proposta estratègica és fer-ho al revés. Apostar per talent emprenedor d’una forma radical. Aquesta aposta pel talent ha de ser un desencadenant de la singularització. Es tracta de crear espais de desenvolupament a partir del talent i no a l’inrevés. Apostar pel talent és més difícil però a la llarga és molt més econòmic i sostenible que apostar per competir pels espais. Boulder (Colorado) és un bon exemple. No estava en la llista ciutats del coneixement d’Estats Units, però gràcies a la seva aposta pel talent des de mitjans dels anys noranta l’ha portat a ser avui és un ecosistema d’innovació important. Hem de fer una cosa diferent de les altres ciutats si volem resultats diferents, igual que Boulder va fer fa vint anys.
Aquesta aposta radical pel talent es concreta en diverses iniciatives.
► Llegeixi tot l’article en la nostra zona de suscripció
