El proppassat divendres es presentà el tradicional “Llibre de l’any” editat per l’Arxiu Tobella. Explicar, hores d’ara, de què va el llibre és quelcom del tot innecessari. Qui més qui menys el rep d’una forma o altra. Qui més qui menys també escorcolla el text o la imatge que desitja llegir/veure i cerca el seu nom en algun dels elaborats índexs que tanquen l’edició. Si algú no ho fa, menteix. Hi ha un fet molt important al darrere d’aquesta fidel i anual edició. L’esforç titànic per aconseguir que en les primeres setmanes de cada any es presenti la més gran recopilació d’imatges i notícies de la ciutat que han succeït durant l’any anterior. Ara ja hem arribat al quarantè volum. No hi ha cap altra ciutat del país que pugui presumir d’una fita com aquesta o més aviat de dues si tenim en compte que la revista Terme ja fa temps que també va assolir la majoria d’edat. Cada producte té la seva singularitat, funcions i objectius. Al darrere hi ha el denominador comú de l’esforç i la responsabilitat. Sense determinades persones no podrien existir aquestes exitoses continuïtats. L’edició de l’Arxiu Tobella és un fidel termòmetre del batec d’una ciutat on, habitualment, ni els més experts arriben a conèixer. El que vull destacar, disculpeu la tossuderia, és el compromís a oferir un producte de qualitat i de manera continuada. Això que pot semblar una rutina és molt més complicat del que sembla. Els recursos són petits i l’esforç d’unes persones és faraònic. Algunes d’aquestes saben, perfectament, què vol dir una jornada maratoniana per captar tota mena d’imatges o complir amb les dates que el calendari i la impremta han previst per a l’edició de torn. Darrera de cada edició s’aixopluguen tota mena de somnis i adversitats. La sortida del llibre té molt a veure amb l’estrena d’una obra teatral i els nervis/tremolors de les jornades prèvies.
L’anuari de l’arxiu és un reflex de la cultura de trinxera, de pressupostos ajustats i de cobrament indefinit, de no defallir en moments on apareix el fantasma de la derrota i el desànim. Segons com podríem dir que estem davant d’un veritable exemple de constància i supervivència. Moltes pàgines de la cultura local s’escriuen amb aquesta mateixa tinta. Una combinació de voluntats i compromís amb aquell repte que t’identifica i et situa com a referència en el mapa de les activitats i projectes de la ciutat. Aquest és molt més ric del que hom pugui imaginar. De fet podria esdevenir un bon catàleg per a tots els que vulguin conèixer la ciutat. Quan es presentava el llibre veia passar per la meva memòria tot un munt d’imatges i records de la meva estada a l’Arxiu i de la meva coneixença i tracte amb en Manel Tobella. Sembla que les dificultats han estat una constant de la casa però també la capacitat per afrontar-les i seguir endavant. Penso en el munt de reunions nocturnes per encarar tota mena d’històries i propostes. Recordo la bonhomia dels patrons i l’ajut desinteressat de moltes persones que hi han esmerçat molt temps de la seva vida. Quaranta anys d’una col·lecció són paraules majors. Quaranta anys d’esforç i constància mereixen un reconeixement sincer i col·lectiu.
