La festivitat de sant Antoni Abat ve situada pel calendari el 17 de gener. Fa un munt d’anys que els qui fan per mantenir viva aquesta bonica festa popular es multipliquen -poble rere poble- per tal de no perdre’n la tradició. Essent el patró dels animals i no havent-hi prou bestiar cavallar per passejar arreu, cada cap de setmana s’assigna un indret diferent per bastir una representació ben reeixida. Així, a nivell local, enguany ens ha tocat un mes més tard, fa dos dies. Les cavalcades van acompanyades d’altres actes gastronòmics, lúdics i culturals€ I s’acostuma a connectar amb el rector d’algunes parròquies concretes per beneir els animals domèstics (gats, gossos, ocells i altres bestioles)€ Val a dir que se’n diu “tres tombs” perquè s’acostumen a fer tres voltes amb cavalls, carruatges i altres animals de tir pel bell mig de la població.
Cercar referents agrícoles i camperols a l’entorn més immediat de Terrassa ens mena a Ullastrell, Viladecavalls, Rellinars, Rubí i ben poca cosa més. La nostra vila també fou agrícola, malgrat que tothom recorda perfectament la forta embranzida del ram tèxtil. Un sector que malauradament va anar perdent pistonada envers el boom de la totxana. Ara -no agradant gaire sentir-ho- Terrassa s’ha quedat amb l’etiqueta de tercera població més gran del Principat i ancorada en un sector comercial que tampoc no passa pels millors moments.
Darrerament el sector animalista barrina amb la prohibició d’emprar animals en aquest tipus de cercaviles. Crec que s’equivoquen en voler ficar al mateix sac les activitats d’un circ (àdhuc amb bestioles salvatges) i les derivades del sector purament camperol. Trobo molt necessari i adient mantenir el lligam amb els nostres orígens històrics. Mai no podem perdre de vista les nostres arrels. Sobretot pensant en els més menuts que tenen la possibilitat d’evocar unes èpoques no massa llunyanes on primaven l’esforç, el treball físic i la il·lusió per sortir endavant. Fins i tot, amb moltes menys comoditats i enginys tecnològics a l’abast.
Mitjançant la trona d’aquesta meva columna diària, vull fer palès el meu més sincer reconeixement envers tots aquells que fan possible la pervivència en el temps d’aquest caliu tan engrescador amb històries i cultura dels nostres avantpassats. Enhorabona!
