Dimarts passat l’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, en un article publicat en aquest diari -"Som una ciutat plural i l’Ajuntament és i ha de ser de tothom"-, comunicava que el govern municipal havia decidit no penjar la pancarta demanada per la Junta de Portaveus en representació de la majoria absoluta del ple. I certament cal agrair a l’alcalde que s’hagi explicat públicament davant d’una petició que també representava la majoria dels terrassencs.
L’alcalde està en el seu dret, i no li calia encarregar un informe jurídic de part i esbiaixat per justificar-se. I és que Alfredo Vega, d’una banda, creu que la façana de l’Ajuntament és un espai institucional, i que per ser de tots ha ser "neutral". És a dir, de ningú. I, de l’altra, diu que tot i que el govern municipal no entra a valorar políticament el contingut de la pancarta finalment afirma que no en comparteix la posició ideològica i política perquè ell és federalista. I, encara, tot i mostrar el seu afecte pel conseller Josep Rull, insisteix en la seva voluntat de garantir que l’Ajuntament sigui de tothom. Parlem-ne.
La qüestió de la neutralitat de l’espai públic i institucional -i que alhora sigui obert a l’expressió lliure de les diverses opinions polítiques i ideològiques, com sosté Vega- obre un debat complex però que en cap cas es pot liquidar de la manera que ho fa l’alcalde. En primer lloc, perquè cap espai -i menys l’institucional- no n’és, de neutral. Només cal veure la façana del mateix Ajuntament on hi ha tres banderes que representen un determinat ordre polític que no necessàriament comparteix tothom. És més, precisament perquè és institucional, la façana ho és tot menys neutra: és un espai de representació del poder polític -gens neutral- tal com es demostra en el seu ús al llarg de l’any.
La segona qüestió que planteja aquest conflicte és la de si la defensa de la democràcia -la pancarta havia de dir "La democràcia no es jutja"- pot ser o no objecte d’un interès prou general com per no destorbar la suposada "neutralitat" que defensa el senyor alcalde. Fins i tot, i més particularment, costa d’entendre que no es consideri d’interès general la defensa de les institucions democràtiques catalanes brutalment clausurades per l’aplicació abusiva de l’article 155 de la Constitució espanyola -per cert, amb el suport del partit que té el govern municipal- i que ha portat a la presó el govern legítim i democràtic, a més de la presidenta del Parlament, per la simple raó d’autoritzar un debat. Si hi afegim que estem parlant d’una presó preventiva desmesurada a causa d’uns informes policials plens de falsedats i d’una instrucció carregada d’irregularitats que han convertit el procés en un veritable judici polític, encara es fa més difícil de seguir sostenint que la posició del govern municipal és "neutral" i no còmplice amb la conculcació de drets civils i polítics.
En definitiva, és lamentable que es faci servir una falsa neutralitat per escapolir-se de la defensa valenta de la democràcia i dels drets humans universals. Perquè no es tracta d’independència o federalisme, senyor alcalde: això va de justícia, de drets bàsics, de qualitat democràtica. I la sensibilitat humana que vostè mostra amb Josep Rull no el dispensa, com a alcalde de Terrassa, de defensar els valors universals sobre els que es construeix tot l’edifici polític que també hauria de representar la façana de l’Ajuntament. Deixar-la buida no és neutralitat, és desistiment de responsabilitat política i és renúncia a un compromís exemplar a favor d’una democràcia de qualitat. Un desistiment, senyor alcalde -no s’enganyi-, que té a veure amb la seva posició partidista i, per tant, gens neutral.
