Molts comerços baixen persianes en veure que no poden combatre les vendes per internet. Alhora, els preus dels lloguers dels locals són estratosfèrics. Passa el mateix amb el que en podríem dir el comerç bancari. La digitalització accelera el ritme de tancament d’oficines. Ja no es tracta solament d’agències i/o caixers de poblets petits. A les grans ciutats -i Terrassa n’és una bona mostra- hi ha una franja de gent prou àmplia que se sent discriminada i desatesa. Molt greu!
Per apaivagar tots plegats el desencís i la reculada, ja poden anar-se inventant jornades amb noms estrambòtics (entre d’altres, el black friday, el ciber monday, el dia del pare o de la mare, el del llibre i la rosa o les pròpies rebaixes). Les coses no són com eren. Ni ho tornaran a ésser. S’està pretenent substituir totalment la mà humana per la tecnologia. L’atenció personalitzada per la fredor d’un SMS. Àdhuc els serveis d’atenció al client per robots o ordinadors connectats a una línia telefònica€ Si no t’està bé, t’has de fotre.
Sort que -fins a una determinada edat- la gent hi ha hagut d”entrar” per pebrots. Ací, jo crec la teoria d’un refrany: “Callant no s’arriba enlloc”. Dit altrament, “quien no llora no mama”. Potser quan existien les caixes d’estalvi teníem molta més força. Si més no perquè els propietaris de les entitats érem els impositors€ No com passa amb els bancs, on els qui tenen la paella pel mànec són els accionistes.
Tornant al tema inicial, que no m’esperin a cap botiga amb motiu d’aquest jorn! Sóc enemic de compres induïdes. No em deixo vèncer per la “publi” subliminal. No s’estima més o menys ningú pel fet de comprar-li quelcom -sí o sí- aquest dia. És un sant que no em diu res. No em faran combregar amb rodes de molí€ Ni beure a galet.
Fidel al meu enamorament envers el costumari català, m’estimo més cloure l’escrit amb adagis “ad hoc”: “per sant Valentí, floreix el romaní / per sant Valentí, l’ametller a florir / per sant Valentí, la garsa puja al pi /per sant Valentí, sembra ton lli/per sant Valentí, trascola ton vi”. Oi, doncs, que enlloc no diu pas allò que ens hem de deixar seduir pel cant d’alguna sirena comercial? Malgrat tot, això sí, visca el sant!
