Molta gent creu que ambdós components gastronòmics són “made in Spain”. Això és el que sempre ens han transmès, de generació en generació, no essent pas veritat. Foren els fenicis els qui van introduir l’olivera en territori espanyol (probablement provinent d’Egipte). Més endavant, cal adjudicar al poble grec el refinament d’aquest producte.
Els grecs empraven l’oli en una doble vessant: culinària i terapèutica. Per contra, sobta força conèixer que el poble celta emprava greix de porc per cuinar, en desconèixer les qualitats d’aquest líquid groguenc. Pel que fa a l’all, diu la llegenda que té l’origen a les estepes de l’Àsia central. Pren forma la tesi, però, que on va agafar més embranzida també fou a Egipte. Allí es situa la primera vaga de la història quan els esclaus hebreus que treballaven en la construcció de piràmides es van rebotar, negant-se a pencar quan se’ls va eliminar l’aportació d’alls que tenien estipulada en la minuta diària.
En canvi, de ben segur que ningú no li podrà prendre -al poble català- l’invent de l’allioli (combinant tots dos elements). No pretenc establir un llistat de plats estel·lars de la gastronomia del Principat. De fet, a la cuina em considero prou limitat. Això sí, unes costelles de xai, una mousaka de carbassó, un pollastre rostit, unes mandonguilles de xoriço i formatge o una fideuada assoleixen un grau/encís excels quan van amarats d’allioli.
Essent en època de calçots, l’adagi ens proclama la dita que “qui no té tall rosega els ossos”. Amb això vull dir que, tot i que a hores d’ara ja tenim salses específiques per a calçotades i/o xatonades, un bon allioli sempre combina amb tot€ A mitja tarda, per tant, a l’hora del berenar, també es pot fer una incursió cap a la nevera. Allí, bo i prenent abans una llesca de pa, la podem untar amb una capa del que ens ha sobrat i allò “ressuscita els morts”. Una “delicatessen”! Les iaies que van a recollir els néts a l’escola sovint els compren croissants, una ensaïmada o qualsevol altra cosa al primer comerç que troben. Encara me’n recordo -a la meva infantesa- dels cops que havia matat la gana amb pa amb tomàquet i xocolata. Si la mainada d’ara ho prova, xalarà€ A banda que atacarà el tan temut colesterol.
