Durant la temporada vénen a Barcelona muntatges que circulen per tot el món com el que ens ocupa. Maria de Medeiros (Pulp Fiction) i Bulle Ogier (París, 1939), filla i mare en la ficció, protagonitzen al Teatre Lliure Un amour impossible. Es tracta de l’adaptació al teatre de la novel·la realitzada per la pròpia autora Christine Angot. Estrenada a França fa tres anys, el drama visita els escenaris europeus. Es tracta d’un diàleg tràgic i íntim, sense estridències entre les dues dones dirigides per Célie Pauthe. L’obra de gairebé dues hores la vam poder veure aquest cap de setmana en francès subtitulada al català.
A la fi dels anys cinquanta del passat segle, a Châteauroux es coneixen Pierre Angot, un burgès parisenc sofisticat i Rachek Schwartz, una noia jueva d’origen humil, la diferència social és notable. Ell no vol ni sentir parlar de compromís, però de la relació neix una filla, Christine, a la qual el pare veurà fugaçment, en tres ocasions en la seva infància. La nena creix amb la seva mare, però en l’adolescència el pare, que ha format una altra família, reprèn el contacte. La convida a passar uns dies amb ell a Estrasburg, i a París, i la introdueix en un món culte sofisticat de classe social alta. Aquesta història amaga un secret: l’incest.
Tres personatges moguts pels amors impossibles, la diferència de posició econòmica, els traumes i la submissió. L’eix de l’obra de teatre és la complexa relació entre la filla i la seva mare, devastada per tot el que ha passat, i que per reconduir, superar el passat i buscar la reconciliació ha de vèncer silencis, ferides obertes, sentiments de culpa. Christine quan torna de l’escola, hi ha la seva mare. Amb ella juga i passeja, ella rep els petons, les abraçades i les reprimendes. La seva mare és la mesura de totes les coses. Li dedica poemes a la seva bellesa, planeja viatjar amb ella, viure amb ella tota la vida. El problema entre la seva mare i ella ve quan l’incest és una evidència per part del seu pare i davant el qual la mare guarda silenci, no fa res. La Christine adulta intentarà explicar com va passar tot a la seva mare que ho va consentir. Però, al mateix temps dedicarà energies a trobar una sortida al dolor, per evitar l’odi, deixarà una porta oberta a la seva mare, l’enteniment del seu propi abandó i solitud. En el procés passen quaranta anys des que la nena té vuit anys fins que compleix quaranta de tal manera que De Medeiros ha de interpretar una nena, una adolescent, una jove i una dona adulta i això en el mateix espectacle, tot un repte per a qualsevol actriu. El procés mental per Bulle Ogier és molt més gran perquè ha d’abastar des dels 26 fins als 84 anys. Veure sobre l’escenari actrius de cinema li dóna una dimensió corpòria que només el teatre pot donar. En un espai buit les dues actrius passegen. La situació de violació del pare es fa saber des del primer moment. Després l’escenari es convertirà en la casa on viu la mare amb la filla, el pare causant de la tragèdia no apareix. Un ritme pausat i unes projeccions creen el clima d’aquesta tragèdia entre flashbacks. La música de Dalila Histoire d’un amour i These Boots are made for walkin de Nancy Sinatra ens acompanyen a l’inici de la peça que posa damunt la taula un dels temes que era tabú a la societat. La novel·la, el cinema i el teatre busquen treure a flotació la denúncia dels casos d’abusos i incest, en la nostra època no hi ha espai per al silenci i sí per a la denúncia.
* L’autor és professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
