Semblaria que estem començant a explicar un acudit "de Jaimito", oi? Doncs no, no és cap acudit. I quan acabareu de llegir això en sabreu la resposta.
He dedicat part de la meva vida acadèmica a fer cerca i recerca en tòpics de gènere: dones i tecnologia, dones invisibles a la tecnologia, inventores desconegudes… Ara hi ha moltes iniciatives que apunten a deixar palesa la capacitat de les dones per fer de tot (ni més ni menys que ningú, sinó en igualtat de condicions i en igualtat d’oportunitats) però hem hagut d’esperar que el tema "es posi de moda" per tenir tanta oferta al voltant com si fóssim amants de les novel·les de ciència ficció. Bé, no tanta, però sí molta més oferta que fa uns anys. Va, que ens agrada veure el got mig ple…
Tot i així, no deixa de sorprendre’m trobar, dia rere dia, noms de dones que he de repetir-me moltes vegades per fer-los meus. Per exemple, si llegim els noms de Beulah Louise Henry, o Ángela Ruiz Robles o Margaret Knight, ens resulten familiars? Si heu dit que sí, ens felicitem. Si heu dit que no, respirem i continueu llegint.
Aquests tres noms, desconeguts, desapareguts i invisibilitzats, corresponen a les propietàries de les patents del paraigua plegable (Beulah Louise Henry), del llibre mecànic que va donar peu al llibre electrònic (Ángela Ruiz Robles) i de la bossa de paper (Margaret Knight). Darrera d’aquests noms, hi ha històries interessants, sorprenents i que posen de relleu que el talent no entén d’èpoques, d’edats, de races o de gènere. Sobretot, no entén de gènere.
El tercer nom, per exemple, correspon a Margaret Knight, una treballadora d’una fàbrica de sobres de paper que un dia va voler guardar un tros sobrant del seu entrepà en un sobre dels que hi havia allà. L’entrepà no hi cabia, en tant que era un element "amb relleu" (ara en diríem "3D") i els sobres estaven pensats per posar contingut pla (més aviat "2D"). La senyora Knight va desmuntar un parell de sobres, els va tornar a plegar encaixats, de manera que generaven un espai on es podien allotjar coses. Va posar-hi el seu tros d’entrepà i va marxar a casa seva, on va entretenir-se a descriure com calia plegar el paper per fer un recipient que és el que ara coneixem com una bossa de paper. I també va descriure com calia modificar una màquina de les que s’utilitzaven per fer sobres per tal que, amb el canvi, fes aquella bossa. I ho va patentar. I nosaltres ens beneficiem, a diari, de la seva bona idea i de la seva patent. La constància, la creativitat i la humilitat són una combinació habitual en les dones de ciència i tecnologia que ens han precedit i que, en moltes ocasions, no han reivindicat el reconeixement que es mereixien. I d’aquestes dones històriques, constants i desconegudes, creatives i invisibles, humils i poderoses, parlarem els propers dies 6 i 7 de març aquí, a Terrassa, al WSCITECH19 (Congrés de les Dones, la Ciència i la Tecnologia). I també parlarem de les dones presents, més visibles, més conegudes i més poderoses que humils (ja era hora). I voldrem mostrar tot el que s’ha fet, el que es fa i el que es pot fer per arribar de manera eficaç i efectiva a la paritat que necessita la nostra societat per progressar adequadament.
