Justament el proppassat 19 de gener encetàvem el que s’ha batejat com a “any Brossa”. Coincidint amb el centenari del seu naixement, el 30 de desembre de l’any passat va fer 20 anys que ens havia deixat. Amb el poc que es llegeix, molt em temo que fou un gran desconegut per al gran públic… La qual cosa no treu que no es mereixi -amb tota la raó i més- el meu més sentit reconeixement. Amb aquesta finalitat, he volgut bastir aquesta columna d’avui.
Escriptor, autor teatral i poeta, considerava la creació literària com una autèntica aventura oberta. Indubtablement era la seva autèntica vocació. Una vessant en què s’encabí plenament a partir dels 18 anys€ Just quan, en esclatar la Guerra Civil espanyola, se’l va cridar a files. Com a soldat de l’opció que va perdre la contesa, el van obligar a fer “la mili” a Salamanca i no retornà a casa fins al 1941…
…Aquell any conegué en Josep Vicenç Foix, gran exponent del surrealisme literari català. Òbviament, es deixà seduir per la seva influència i, a més, el posà en contacte amb el pintor Joan Miró. Tots dos van configurar i modelar el seu interès per endinsar-se en algunes de les avantguardes artístiques del vell continent. En la fondària de tot aquest “embolat”, es decantà per crear poesia visual. A partir d’ací, amb tan sols 29 anys, esdevingué un dels creadors de la revista Dau al Set (conjuntament amb n’Antoni Tàpies, Joan-Joseph Tharrats i Modest Cuixart, entre d’altres). Cal remarcar que, a l’albada del franquisme, s’havien de tenir unes idees molt fermes i un gran compromís per decantar-se per aquests verals. Tenint en compte que, a més, tota la producció la va fer en català.
Autor d’uns 80 poemaris, s’ha traduït a una vintena de llengües europees. És bo incidir en una bona vena artística (autor teatral de 350 obres, pintor afamat i guionista en alguns films)… Quina llàstima, tanmateix, que massa sovint no es reconegui plenament la vàlua de certs personatges molt profunds fins després del seu adéu! La vella dita que “ningú no és profeta a casa seva” té origen en temes tèrbols propers a la gelosia, l’enveja i la incultura.
En tot cas, mai no és tard si finalment les coses es ressituen. Per tant, a veure si tots plegats ens animem a llegir alguna de les seves obres.
