Dimarts de la setmana passada vaig fer la conferència "Apropa’t a la felicitat" a la sala d’actes del Centre Cultural Terrassa, la veritat és que tot i ser una xerrada que ja ha voltat per diferents llocs del nostre país em provocava un cert respecte portar-la a la ciutat que m’ha vist néixer i a on he viscut molts anys de la meva vida. Encara tinc força lligams familiars, professionals i emocionals amb la ciutat i suposo que tot plegat va fer que l’assistència en aquest acte fos molt reconfortant. Sempre penses, equivocadament, que a casa teva no valoraran aquelles coses que sí que fan en d’altres indrets però en aquest cas la norma es va trencar a favor de l’equip local. Una bona colla de familiars, amics i companys, així com gent que no coneixia de res, es varen atansar un dimarts a la tarda qualsevol a escoltar una sèrie de reflexions que algú posava en escena, en aquest cas jo mateix.
Doncs necessito per apropar-me a la meva felicitat poder donar les gràcies a tots els que varen venir i a tots els que se’n varen excusar pel seu escalf i recolzament. És cert que, com sempre, a la vida et portes sorpreses de persones que pensaves que vindrien i no ho van fer i d’altres que no t’esperes i allà són, però el pas del temps també et porta a situar tothom a on es mereix i cada vegada les sorpreses negatives, que no les positives, t’afecten menys.
Quan vaig acabar els 75 minuts que durava la trobada moltíssima gent, coneguts i no coneguts, es varen acostar per felicitar-me i manifestar-me en tots els casos que allò que havien escoltat els havia fet pensar molt. I aquest és el millor regal que vaig rebre. En la meva formació de coach una de les coses que vaig aprendre és que no havia de voler aportar fórmules definitives ni receptes màgiques, només havia de remoure la gent per dins. No vull tenir la raó, ans al contrari, només vull generar crispació emocional a tots per tal que intentin fer una diagnosi de la seva vida i finalment prenguin decisions, amb dret a equivocar-se i tornar a prendre altres decisions. Aquesta és la veritable felicitat, la llibertat de poder escollir.
Des del meu punt de vista un bon coach ha de ser aquell que t’ajuda a ampliar el focus de les coses que t’envolten i quan ja hem obert la lent al màxim després donar-te la mà per poder caminar plegats fins allà on vulguis o puguis.
Algunes persones a la meva consulta per por comencen a fer passes en una direcció i quan veuen que allò els provoca neguit o angoixa decideixen quedar-se en el mateix lloc. Res a dir.
Tothom tenim dret a poder triar el camí i la manera de transitar-hi. Alguns aposten per comportaments més atrevits i encaren allò desconegut com una oportunitat de millora, d’altres senten que l’estabilitat, tot i que no sigui del tot apassionant, ja els aporta suficients conforts que els deixen viure tranquil.
Per acabar vull tornar a incidir en l’extraordinària emoció que m’ha fet poder compartir amb tots vosaltres aquesta experiència, necessitava sentir-me profeta a la meva terra. Ara quan estigui a qualsevol comarca de Catalunya xerrant tindré la tranquil·litat que els meus també m’han escoltat.
Una forta abraçada a totes i a tots.
Mil gràcies.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
