L’anomenada “caixa tonta” augmenta cada any el grau d’endormiscament en allò que fa referència a la creació del que se’n diu “star systems”. Una gent totalment anònima, sense cap més mèrit que una campanya de màrqueting patètica, se la vol encimbellar dalt d’una trona de fang. Quin valor real té el festival d’Eurovisió, en el format actual?
Tot el festival em rebenta. A l’extrem de caure en la paüra quan llegeixo que es vol exportar la “marca Terrassa” mitjançant l’invent d'”Operación Triunfo”. Els gavatxos farien una pregunta que va popularitzar la Trinca: “Qu’est que c’est ce merder?”. On és el nivell real de la programació televisiva que mereix la gent del país? Aquest estil concret representa la majoria de les disset autonomies? Massa preguntes sense cap mena de resposta. A partir d’ací, és clar, així ens va! Fantasmagòric i barroer.
Escollir el concursant mitjançant votació duta a terme mitjançant telefonades, SMS i l’aplicació del mòbil OT ho trobo surrealista. Em sembla una immensa bajanada. Seria més normal reclutar un equip ampli i seriós de músics professionals entesos en la matèria de cara a aquesta tasca. Fa molts anys que s’accepta globalment la tesi que l’home és l’únic animal que s’entrebanca dos cops amb la mateixa pedra. Quan, de forma gairebé cíclica, es va collint un fracàs rere l’altre, com és possible que ni un sol “cervell pensant” de Prado del Rey no se n’adoni? A més, amb el greuge afegit d’un forat econòmic acollonant, que s’arranja amb càrrec als PGE que nodrim la “tropa”.
Cal esmerçar recursos orientats a dotar l’audiència d’elements que contribueixin al nodriment efectiu i contrastable del nivell intel·lectual de la gent. Arribant a concloure que sovint el menú és vomitiu. Interessa crear un pensament monolític i uniformat, basat en la tesi de la nació ensorrada en la foscor de la dictadura. Em confirma la teoria de la pinça ultranacionalista hispànica, conformada pels partits que es fan dir constitucionalistes. Anem per molt mal camí! En tot cas, vull que es conegui la vila per l’I & D, el Leitat, la solidaritat, la cultura, l’oferta universitària tècnica, el compromís marcat en donació de sang i òrgans… Tot el demés són trons.
