Ja tenim el primer mes de l’any al sac. A més, amb la festa de la Candelera (demà), serem a mig hivern. Data en què, seguint una tradició de l’antigor, pertoca treure i guardar el pessebre. Malgrat que les festes nadalenques sovint semblen una mena de circ, bo és lluitar per mantenir la plena vigència i sentit de les tradicions dels nostres avantpassats. Coincidint amb aquest jorn, recordo amb nostàlgia els comentaris i aportacions d’en Salvador Alsius, en la primera etapa de TV3… Sense considerar-me persona amb el rellotge ancorat al passat, arribo a creure’m que no avancem al ritme que correspondria. Molts canals audiovisuals són paradetes de mercadal, dedicant massa hores a temes prou gastats: el boom de la ultradreta, el rum-rum del procés, la pedrera de Can Barça i la falta d’un “9”, el pressupost d’un o altre govern o qui sap què. Qui no té feina, el gat pentina. Ací i així ho deixo anar. I em quedo ben ample. Enguany, fins ara ha plogut poc, certament. Tanmateix, tibant d’adagis, “a pesar del febrer, floreix l’ametller”. O bé, “aigua de febrer, ordi al graner” (o “bona pel sementer”). Es diu que és mes traïdor, borrascós, gelador i jornaler alhora. Els dies van essent més llargs i ens regalen alguna propina diària de sol. Ja va bé que així sigui, perquè en cas contrari “el febrer no deixa ovella ni corder”. A escala humana i sense cap necessitat de recórrer a tòpics, alguns iaios pengen d’un fil i no els convé gaire deixar-se veure. Si més no per allò del que “el febrer porta febres al darrer… o tira les velles al femer”.
“El fred del febrer és lironer”, perquè els lirons passen l’hivernada endormiscats i són poc previsors. Just per això s’han d’espavilar a cercar provisions i ens els podem trobar. També, “pel febrer, un dia al sol i l’altre al braser” (per la part que ens toca). O, finalment, “candelera rasa, l’hivern no es mou de casa”.
Ja tindran cura els meteoròlegs de la televisió catalana de presentar-nos el mateix fet contrastant-lo amb un refrany similar. El que ve referit a hivern viu (quan la Candelera riu) o a hivern fora (al moment que plora/plou). D’una o altra manera, “la Candelera ja és tomaquera”… Malgrat que “la Mare de Déu encandelada, gran nevada, gran gelada o gran ventada”. És el que hi ha i esdevé adient per al mes que som. Salut, doncs!
