Vuit dies després de parlar de sant Francesc de Sales -en aquest mateix espai- avui toca un altre “clàssic”: sant Joan Bosco. Fundador de l’orde salesià i, alhora, patró del món del cinema. Per no repetir-me en conceptes expressats altres anys, m’ha semblat oportú triar aquest títol. Fins i tot, potser sorprenent per a segons qui.
Parlar del terme “amorevolezza” és fer-ho d’un munt de sinònims: estima, afecte, amor, atenció, benvolença, bondat, dolcesa, cura, tendresa i serenor. Aquest principi -per damunt de qualsevol altre- considera l’estil i el sistema educatiu de Dom Bosco. Esdevé el tret més original del seu “sistema pedagògic”. Un senyal que es recolza en el fonament teologal de l’amor cristià i en la confiança mútua. Un carisma embolcallat en la caritat cristiana, que és benigna, pacient, esperançada i amorosa.
L’educador salesià és vocacional, fraternal i familiar. Atret per la seva professió, cerca sobretot la formació integral dels infants. I ho fa, conceptualment, situant primordialment els seus centres educatius en barris allunyats dels centre històrics. Un exemple clar el tenim a Terrassa, on triaren la Maurina per encetar la tasca pastoral i educativa. Pregunteu als seus veïns què senten en valorar -amb el pas del temps- tot el que han dut a terme en aquells verals.
En aquesta tessitura, no es tracta tan sols d’estimar el jovent. No n’hi ha prou si ell no arriba a copsar i percebre íntimament aquest caliu. Aquest conjunt d’additius -per dir-ho d’alguna manera- explica per què tinc un record tan fantàstic dels anys que vaig ésser amb ells. En cloure aquesta columna, permeteu-me citar -de bell nou- que Dom Bosco és, alhora, el patró d’aquest món apassionant. Ho és malgrat que morí deu anys abans de projectar-se el primer film. Àdhuc l’acadèmia espanyola de l’anomenat “setè art” ho admet en fixar la “Gala dels Goya” als volts de la diada del sant, a finals de gener.
Dessota la seva diminuta figura, s’hi amaga el somni d’un personatge il·lús, tenaç i pencaire. Un referent pel que fa al conreu de valors bàsics en el devenir social actual. Per tot plegat, és bo i just que any rere any faci per insistir a recordar-lo. De gent com ell, el món en necessita un exèrcit.
