Rat Soriano és pintora, il·lustradora i professora. El seu últim projecte ha estat la coordinació artística de l’exposició Malkrònik, organitzada conjuntament per Luisa Montes, Maruja Rambla i Àngels Font, que s’inaugura avui a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i que recull obres de vint-i-una persones malaltes que utilitzen l’art com a teràpia.
Què és Malkrònik?
Un projecte per ajudar persones que pateixen malalties cròniques a través de l’art.
Com va néixer?
La idea la va tenir la Luisa Montes, una noia diagnosticada d’esclerosi múltiple que un dia va descobrir que pintar li servia per alleujar el dolor.
Com va arribar vostè al projecte?
La Luisa, després de fer una exposició a l’associació Alba, va pensar que l’art podria ajudar altres persones i va començar a treballar en el projecte amb la Maruja Rambla i l’Àngels Font, que es van posar en contacte amb mi per demanar-me que les ajudés a coordinar-ho. En el procés també hi ha col·laborat la professora i art-terapeuta M. Carme Latre. Hi ha sis persones del seu grup que han participat a Malkrònik.
Vostè havia fet abans quelcom de semblant?
Organitzar una exposició amb persones malaltes no, però sí que havia fet uns tallers amb AVAN (Associació Vallès Amics de la Neurologia).
Suposo que la seva experiència donant classes li deu haver servit en aquest projecte.
Potser si. He estat tretze anys donant classes. M’agrada més ensenyar que pintar, m’omple molt més. De fet, estic deixant de pintar.
De debó?
Faig il·lustracions però ara ja no penso en vendre. Treballo per a mi, sense presses ni pressió, fent el què em ve de gust. Ara vull viure la cultura des del punt de vista del públic.
Tornant a Malkrònik, com ha anat l’experiència?
En aquests darrers mesos hem fet cinc reunions amb totes les persones que es van apuntar al projecte, una al meu taller i les altres al centre cívic de Ca n’Anglada. Jo coordinava la part artística i la Maruja Rambla la part psicològica. La Maruja ja està jubilada, ho ha fet de manera altruista. També vull fer constar que estem molt agraïdes al Grup de Dones de Ca n’Anglada per la seva cooperació, cedint-nos una sala per fer les reunions. A més, en aquest temps que ha durat la preparació, també se m’ha adreçat molta gent que no està malalta, preguntant-me si podien fer alguna cosa per col·laborar en el projecte.
Què els va contestar?
Que vinguin a veure l’exposició i en facin força difusió.
Ara que l’exposició ja és una realitat, vostè com se sent?
Estic molt contenta, ha estat una experiència molt gratificant. El que més m’alegra és que tots els que es van apuntar han “complert”. I no sempre ha estat fàcil! Hi ha persones que pateixen molt de dolor, que hi ha dies que no es poden ni aixecar del llit.
Quines malaties pateixen?
Malalties cròniques. Pàrkinson, esclerosi múltiple, esquizofrènia, fibromiàlgia, fatiga crònica, reuma, depressions… Hi ha una persona que és diabètica, pateix fibromiàlgia i acaba de sortir d’un trasplantament de fetge.
Quanta gent ha participat en el projecte?
Vint-i-una persones, la majoria dones, però a l’exposició hi ha vint-i-set obres perque algunes n’han presentat més d’una.
Tot és pintura?
Principalment, però també hi ha algunes fotografies i un “llibre intervingut”. Són obres molt potents, algunes fins i tot amb molt bona tècnica.
Hi devia haver gent que ja feia temps que pintava…
La veritat és que només tres o quatre. Molts no havien agafat mai un pinzell. Per això sorprèn la qualitat i la força de les obres.
De quin estil són?
És art conceptual. La idea era que les obres expressessin la malaltia i la mena de vida que porten les persones malaltes i que els autors poguessin treure tot el què tenien a dins. Totes les obres van acompanyades d’un text escrit pels propis artistes. Alguns d’aquests textos són molt colpidors, toquen la fibra…
On i quan podrem veure l’exposició?
A partir d’aquesta tarda i fins dijous que ve als Amics de les Arts. Estic molt agraïda als Amics perque ens han cedit la sala de franc. També em fa il·lusió fer-ho allà pel meu pare.
I doncs?
Quan era jove, el meu pare treballava de pastisser per pagar-se classes de pintura… sense que el meu avi ho sabés. La seva il·lusió hauria estat poder exposar les seves obres a Amics de les Arts però no en va tenir mai l’oportunitat… fins ara.
El seu pare participa a Malkrònik?
El meu pare pateix pàrkinson i va en cadira de rodes i és una de les vint-i-una persones que ha participat a Malkrònik.
Veig que hi ha altres Soriano a la llista de participants.
També hi participen unes cosines meves. Hi ha una Montserrat Soriano, que no sóc jo sinó una cosina que es diu igual.
Malkrònik tindrà continuitat?
Hi ha persones molt engrescades, que volen fer més coses. Jo ja he complert. Si em demanen ajuda puc tornar a col·laborar, és clar, però sé que estan preparats per volar sols.
