Avui, s’acompleixen trenta anys del traspàs d’en Salvador Dalí. Sens dubte, un geni de la pintura. Al llarg de tots els anys que ja no és entre nosaltres, poca gent l’ha recordat. Potser amb l’excepció de quan, fa aproximadament un any i mig, una tal Pilar Abel aconseguí -per via judicial- exhumar-ne el cos, mirant d’obtenir el reconeixement d’una suposada paternitat.
De fet, molts psicòlegs mantenen la tesi que totes aquestes grans figures o “stars” acostumen a tenir algun cargol del cervell “fluix”. El propi Dalí ja deia que “qui vol interessar als altres només ha de fer que provocar-los”€ I prou que ho va aconseguir. Ara bé, alhora també tenia altres sortides encertades: com quan deia que “la vida ha d’ésser una festa continuada” o que “el temps és una de les poques coses importants que ens resten”. Quanta raó tenia!
Pot haver estat un personatge estrafolari i desmarxat del “guió”. Certament fregava una exageració constant. Tanmateix entenc i valoro aquests dos seus pensaments com un cant a la vida. No s’hi val a viure en la tristor o el desànim. Tenint salut -la qual cosa tampoc no depèn d’un mateix- no interpreto com a ètic mantenir una actitud habitual d’endormiscament. Situo en aquesta franja aquell personal que no sap ocupar el seu temps de lleure. I n’hi ha molt!
Fa pocs dies, em parlaven de dos antics companys de feina que han estat prejubilats i s’avorreixen. Sic! Davant d’aquesta tessitura, no puc fer altra cosa que al·lucinar, perquè em costa molt entendre-ho. Igual que tampoc no sabria com qualificar l’actitud personal d’aquell que disposa de molt temps lliure i mai no pensa en clau solidària, altruista o de voluntariat envers classes més desfavorides. Evidentment que, per damunt de tot, existeix la llibertat personal. Ara bé, amb la que “ens està caient” de fa uns quants anys, just fóra tenir -si més no- una mínima empatia envers els col·lectius més desfavorits. Àdhuc desarrelats o en risc d’exclusió social. No cal rumiar-s’ho gaire. Tan sols s’ha d’anar amb els ulls oberts pel carrer. A partir de la figura d’un personatge històric que genera controvèrsies, n’he tret alguna conclusió que espero interpel·li tots aquells que viuen al metre quadrat del seu propi “hortet”. A veure si serveix d’alguna cosa!
