Tothom que em coneix sap que m’apassionen moltes coses. Sóc, per defecte i per definició, una persona curiosa i amb passió per conèixer, per saber. Suposo que va ser això el que em va portar a decantar-me pels estudis de ciències, tot i que m’apassionen les lletres; suposo que va ser això el que em va portar a la tecnologia, en tant que és la disciplina que possibilita aquells canvis que poden millorar la societat, sense deixar de banda les humanitats; suposo que va ser això el que em va portar a voler compartir, des d’un perfil docent, tot el que he après, sense reserves.
I un dels meus temes favorits de conversa i de divulgació és “l’enginy (in)visible”, que és com faig referència a totes les dones tecnòlogues, inventores, enginyeres, transformadores, les dones que van fabricar o dissenyar coses que ens han canviat la vida en algun moment, a millor. I sovint els seus noms són desconeguts (o gairebé gens coneguts). Amb una mica de sort trobem alguna referència a “la dona que va fer possible que…”.
I, en aquest supòsit optimista, consta com: “la dona”.
Sense nom. Sense cognom.
Amb aquesta (in)visibilitat, llevem la possibilitat (o, si més no, dificultem molt) que es puguin localitzar dades de les seves vides, dels seus orígens, dels motius que van portar-les a provocar aquells canvis, de les condicions que van trobar per fer-ho…
I, una de les coses que també he trobat, relacionada amb aquesta (in)visibilitat: que no hi ha gaire interès per saber d’elles. Així, ara que la tecnologia ens facilita l’accés al coneixement de manera immediata, des de dispositius que caben a la butxaca, aquestes dones són desconegudes o molt poc conegudes. Fins i tot ara, que tenim “el coneixement en un clic”, podem trobar, en un clic, noms i dades dels homes inventors que surten als llibres de text i a les enciclopèdies. Fins i tot ara que tenim “en un clic” força informació dels invents que tenim al nostre voltant, dels que ens fan la vida més fàcil, les cerques dels invents creats per dones són, amb diferència, molt inferiors a les cerques dels invents creats per homes.
A tall d’exemple, és força habitual que tothom conegui que la bombeta d’incandescència (encara que ja no s’utilitza gaire) la va inventar Edison, Thomas Alva Edison (que té 160 milions d’entrades a Google). També és força habitual que el telèfon (no el mòbil que coneixem ara, sinó el primer telèfon, un que el nostre jovent no sabria fer anar) el va inventar Alexander Graham Bell (que té més de 60 milions d’entrades a Google). Però potser no tothom sabrà que el rentavaixelles el va inventar Josephine Cochrane (amb menys d’un milió d’entrades a Google) o que la xeringa hipodèrmica la va inventar Letitia Geer (amb només 90.000 entrades a Google).
Potser algú de vosaltres, en arribar a aquest punt, pensarà: “Apa, que exagerada!”. Si ho penseu, si us plau, feu el que us demano al darrer paràgraf. I si no ho penseu (gràcies!) us demano també que en feu la prova. I després, si voleu, en parlem…
Busqueu a Google: “homes inventors”. Jo he trobat 17.100.000 entrades en 0,49 segons. Ara busqueu “dones inventores”, i tant de bo tingueu més sort que jo, que he trobat només 66.800 entrades en 0,44 segons.