Sortosament, s’han acabat les festes nadalenques. Mirant-m’ho fredament, entreveig el que acabo d’expressar al títol. Ho dic perquè -de forma prou estesa- hi ha massa gent que ho ha centrat prioritàriament tot en la vessant del sarau, la gresca i els bons àpats. Sense moralina, tanmateix, recordo una frase evangèlica: “Ningú no és profeta a la seva terra”. Quin distanciament no hi deuria haver amb alguns familiars i exveïns per explotar d’aquesta manera! Significa que molta gent no veu reconeguts els propis mèrits i/o la feina ben feta entre els compatriotes. Per contra, són més reconeguts per persones alienes i allunyades del propi entorn. L’explicació d’això pot raure en l’enveja, la gelosia o la curtesa de mires de qui fa la crítica.
Faig aquest preàmbul després d’acompanyar un amic -durant aquests dies- a visitar la Seu d’Ègara. De retorn a casa, vaig trobar alguns coneguts. Quan encetàvem la conversa, els comentava el que havia anat a visitar, per enèsima vegada, després de la magnífica reforma milionària amb fons de la UE. Què ho fa, doncs, que hi hagi tanta gent de la vila que encara no hi ha anat? És, en canvi, normal que ens visiti més gent de fora que de dins?
S’entén ara, doncs, per què he tibat d’una frase (Lluc, 4,29) que se situa en boca de Jesús ?.. El proppassat 13 de desembre (diada de santa Llúcia) es va fer una triple projecció d’un videomàpping preciós sobre els murs de les tres esglésies del conjunt monumental. La finalitat de l’acte no era cap altra que donar suport a la candidatura de l’indret al títol de Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco€ Si ni tan sols la certesa pròxima d’un més que segur premi capgira els esquemes i prioritats mentals de bona part d’egarencs, més val que ens ho fem mirar!
Tal vegada aleshores -mal que ens pesi- tindrà plena vigència i sentit el rerafons que establia en el títol: hem perdut el nord o l’oremus. Dit -amb altres mots- mitjançant un parell o tres de refranys, “ens farà l’escriure perdre el llegir?” / “no s’ha fet l’anell d’or per al nas del porc”€/ O, pitjor encara, “la mel no s’ha fet per als ases”. Evidentment, som a temps de fer-ne l’arranjament o correcció oportuns.
