Mai he arribat a entendre la raó que fa que Terrassa estigui situada a la tercera corona del sistema tarifari integrat, mentre que Sabadell està a la segona corona. No voldria ser malpensat i creure que una decisió tan arbitrària i de conseqüències tan greus -per als terrassencs- fos a mans d’un sabadellenc, o que hagués estat condicionada per proximitats partidistes. Potser tot plegat es redueix a una decisió presa amb un llapis i un paper sense considerar-ne l’absurditat lògica ni les implicacions econòmiques per a les persones i per a la mateixa empresa. Perquè el cas és que, als terrassencs, ens perjudica pagar més pel mateix servei, però, a l’empresa, la perjudica cobrar menys dels sabadellencs pel mateix servei.
Sigui com sigui, el cas és que hem viscut anys i panys amb aquesta flagrant discriminació absurda. I ho és per raons objectives. La línia S1 de Barcelona a Terrassa actualment té 33,2 quilòmetres de via, 19 estacions amb parada i tres sense parada. És a la corona 3 i amb una T-10 el viatge a Barcelona et surt a 2,75 euros. La línia S2 de Barcelona a Sabadell té 33,0 quilòmetres, i disposa de 21 estacions amb parada -dues més que la S1- i tres sense. És a dir, la S1 té 200 metres més de via, un 0,6 per cent més que la S2, però amb menys estacions. Ras i curt, el cost del servei és exactament el mateix -o una mica més car la S2 pel fet de tenir més estacions-, tant per nombre de trens, de personal i de manteniment. Per què, doncs, els terrassencs l’hem de pagar un 70 per cent més car?
Però, per si tot això fos poc, la nova zonificació tarifària encara ha agreujat més la situació, particularment per als estudiants de la UAB que hi van des de Terrassa, però també als de Sabadell. Ara pots anar en metro des de qualsevol punt de Barcelona a una estació dels FGC, agafar la S6, i anar a la Universitat Autònoma -el metro més 21 quilòmetres de FGC- per 1,02 euros. Anar-hi des de Terrassa, fent exactament els mateixos 21 km de tren, costa el doble, 2,01 euros. Igual que anar-hi des de Sabadell, per fer 9 km de trajecte.
Si mireu el mapa d’aquesta distribució, acabareu amb la convicció que, més que no pas pensar en els usuaris, qui va dibuixar les corones volia fer una obra artística. Si poseu Terrassa a la segona corona, la tercera queda trencada i fa lleig. Però no sembla una raó prou sòlida, si es comprova que també queden trencades la quarta corona -per Mura, que la van enviar a la cinquena- i la cinquena, trencada per Calders i Monistrol de Calders, poblacions enviades capriciosament a la sisena corona. Sense voler-los cap mal, potser hauria estat més lògic -per distància i per magnitud de població- posar Sabadell a la tercera corona, i no hauria fet lleig al mapa ni hauria trencat cap harmonia. I hauria estat encara un més bon criteri a favor del transport públic posar Terrassa a la segona. No sé què costarà ampliar la C58 per alleugerir les cues, però segur que moltíssim més que disminuir el preu dels viatges en FGC i Renfe.
En definitiva: que això de les corones és un gran misteri. Per als terrassencs, fent un acudit fàcil, podríem dir que és una corona d’espines. I, sobretot, el més misteriós és que no es resolgui davant de l’evidència d’un tractament injust i massiu. Llàstima que no tinguem una Agatha Christie o un Sherlock Homes local que ens puguin aclarir quin és el crim que hem comès els terrassencs i pel qual haurem de pagar eternament.
