Cada any, el 6 de gener, celebrem la festivitat de Reis. Els seus protagonistes són els infants que, mitjançant el lliurament d’una carta, esperen il·lusionats els regals que els portaran els Reis. L’evangeli de sant Mateu primer i la tradició després ens diuen que uns mags arribaren a Betlem i oferiren al nen Jesús tres presents: or, encens i mirra. Segons la significació tradicional d’aquests objectes, l’or, que és el metall més valuós, era un present que es donava als reis tot i reconeixent la seva dignitat, autoritat i poder. Simbolitza que Jesús era “el rei dels jueus”. L’encens és una substància formada per resines i gomes que, en cremar-se, desprenen un fum que té una aroma característica. S’emprava per ésser cremat com a sacrifici a la divinitat en els cultes religiosos; simbolitza la divinitat de Jesús. Finalment, la mirra era una altra mena de resina, que s’utilitzava com a anestèsic i per embalsamar cadàvers; simbolitza la humanitat de Jesús i la passió i el sofriment que patiria.
Ara bé, hom, tot i capgirant aquesta tradició, s’imagina que els protagonistes d’aquesta efemèride no són pas els nens, sinó els adults, i que són a ells a qui els Reis d’Orient escriuen una carta, on els expliquen qui són i quins presents els regalen. Afirmen que no són uns mags, sinó uns homes que, en el context de les cultures orientals, són anomenats savis en el sentit que la seva visió del món té com a objectiu exemplificar com arribar a viure una vida bona, com alleujar el sofriment humà i com vèncer les pors lligades a la finitud per tal d’assolir la serenitat. Per aconseguir aquesta fita aquests homes savis, els Reis, regalen als humans tres coses.
Primer ens presenten l’or, símbol de la saviesa, la qual ens ajudarà a assolir el coneixement pràctic, útil no per obtenir riqueses, sí per dur una vida bona. Tots els homes, pel fet de ser animals de raó, tenim el desig de saber i l’aspiració a la lucidesa, per la qual actuarem com a éssers lliures. Només cal que ens hi decidim.
Segon, ens ofereixen l’encens, el qual desprèn una aroma inconfusible i simbolitza, assenyalen, la bondat quotidiana que podem fer els uns envers els altres. Ens recorden els Reis savis que l’encens fa bona olor i l’olor, emprada com a metàfora, fa referència a una qualitat de les persones, en aquest cas la bondat, que es desprèn com una aroma. Així podem dir que les persones que actuen bé poden viure i morir “en olor de bondat” o “en olor de multitud” per assenyalar que aquestes persones bones tenen l’admiració de molta gent, expressions originades per analogia amb “en olor de santedat”.
El tercer regal que ens donen és la mirra. Aquesta resina que servia per treure el dolor i per embalsamar els cadàvers simbolitza, ens recorden els tres savis, la condició humana, és a dir, que els humans som éssers finits, limitats, que el nostre temps, que comença en néixer i acaba en morir, és molt curt, que el sofriment, l’angoixa, les pors ens acompanyen en aquest viatge vital. Els tres Reis comenten a la carta que aquest tercer regal té una estreta relació amb els altres dos i els atorga sentit. La màxima expressió de la finitud humana és la mort. L’home a diferència dels animals és l’únic ésser que sap que ha de morir i que també moriran els seus éssers estimats. Per la qual cosa l’home no pot evitar pensar, fer-se preguntes davant d’aquesta situació. Pensar la mort com a esdeveniment propi de l’existència humana, afirmen, té un valor pedagògic perquè incita els humans a cercar sentit a la seva vida. Pensar la mort ens fa descobrir el valor de la vida. Pensar la mort ens posa davant de l’exigència de lucidesa per tal de fer quelcom que valgui la pena.
* L’autor és filòsof
