La iconografia de la Epifania o Adoració dels Reis Mags, en pintura, des del seu origen en l’art dels primers cristians, s’ha anat adaptant als estils de cada període artístic. Els més propers a nosaltres han estat en el romànic ,amb una iconografia bàsica ,en que apareixen els tres personatges dempeus adorant i portant les ofrenes a la mà, or, encens i mirra, a la Mare de Deu i el nen Jesús a la falda , coneguda com a “Maiestas Mariae”. Tenim dos exemples propers a la nostra comarca, del segle XII, la pintura mural de l’església de Sant Iscle de les Feixes a Cerdanyola del Vallès i conservada al Museu Diocesà de Barcelona, amb la representació dels tres savis o mags, amb turbants, i a l’església de Santa María de Barberà , en aquet cas, ja reis, amb la característica corona.
Es en el període gòtic, al segle XV, en que a l’Epifania se li introdueixen altres elements nous, la sagrada família (la Verge Maria, Sant Josep i l’infant Jesús),el paisatge i la estrella, el pessebre amb el bou i la mula, i altres elements com els patges i els cavalls en la comitiva dels reis. Els propis reis comencen a tenir vestimentes, joies i complements rics i luxosos. Melcior agenollat, deixant la corona davant del nen en actitud de submissió. I Baltasar de raça blanca, no serà fins a finals de l’edat mitjana que començarà a aparèixer amb pell fosca i trets africans. L’exemple més clar és el de la taula principal del retaule del Conestable de Jaume Huguet, del segle XV, de la Capella de Santa Àgueda a Barcelona, dedicat a l’Epifania.
Aquesta iconografia es perllonga durant el renaixement i el barroc (segles XVI al XVIII), un bon exemple en son les taules de retaules que presentem en aquest article de la col·lecció del Museu de Terrassa. En la taula del llegat Soler i Palet, que és la més antiga i simple d’iconografia, apareix ja el rei Baltasar de pell fosca. En les del Retaule Major de Santa María de la Seu d’Ègara i del Retaule de la Mare de Déu del Roser del Mas de Torrebonica, es dona protagonisme el paisatge i l’arquitectura, amb més personatges i els cavalls; no camells com contemporàniament s’ha interpretat. La peça del llegat Mariano Ros, és la mes rica iconogràficament parlant, on destaquen més personatges en diferents grups i alguns d’ells, amb figures supèrflues, sense aparent vinculació directa amb l’escena.
En l’art contemporani més tradicional els tres reis es relacionen amb el pessebre, i en molts casos apareixen també sols i fora de context.
* L’autor és historiador de l’Art i director del Museu de Terrassa
