Nens, feu bondat que demà arriben els Reis! Diu la nadala que "els Reis ja vénen, els reis ja van… Darrere la finestra, torrons hi posaran". Que bonic és veure la santa innocència de la quitxalla! Per contra -notícia del dia de Nadal- va el president Donald Trump i la caga. Volent-se fer l’interessant, li pregunta (a un nen que es diu Coleman, de 7 anys) si encara creu en santa Claus. Aquest paio és el polític amb més poder de tota la capa terràqüia? Potser amb sortides de to com aquesta, demostra que no hi toca gens ni mica.
Es podia haver estalviat les trucades telefòniques a un seguit de nens i nenes USA. No li hauria plogut el munt de crítiques i batusses que han sorgit de tot arreu. Com se li acut arruïnar-li la il·lusió i xafar-li la guitarra de manera tan grollera i inconscient? Raó no li manca a tot aquell -com jo- que pensa que som en mans de gent titella. Des d’aquesta conjuntura, esdevé prou normal que el món vagi com va. Més ben dit: no tiba. Manquen seny, rigor, sentiment, coratge, empatia, compromís, voluntariat, estima i -fins i tot- pebrots.
Cada any que passa són més els qui s’esborren d’aquest immens escarafall nadalenc. Hi ha poca gent que ho visqui en el to pertinent. Primer de tot, cal mirar-ho des d’una vessant originàriament religiosa. Els altres afegitons col·laterals no tenen -ni de bon tros- la importància que se’ls vol adjudicar des de massa sectors. Ningú no m’hauria dit -a mi mateix- que, arribant aquestes dates, arribi àdhuc a plantejar-me fotre el camp. Lluny de casa durant uns dies, per reaparèixer quan ve l’època de les rebaixes del gener. Llavors, aquest sidral ja s’ha diluït i tot neda en paràmetres normals. No parlo pas de broma. Em sembla ben lícit retrobar, retornar, recuperar, reviure i reinstaurar un Nadal més "sostenible" i no teatral. Em sobra la parafernàlia. Just per això he triat i abusat de la lletra "r", en senyal de retrobar racons i espais d’intimitat regeneradora.
Déu faci que la joia presideixi les relacions interpersonals i es reprenguin viaranys d’apropament. Altrament, aniré caient -cada cop més- en el convenciment que aquest embolic és absurd. Essent així, la meva carta als Reis serà per demanar-los carbó "for alltogether". Personalment, jo no he estat bo.
