La propera edició del diari serà el dimecres 2 de gener. Per tant, com que dilluns coincideix amb el darrer dia d’enguany, aprofito per desitjar un any nou ben reeixit, en tots els aspectes, a tots els lectors.
Fet aquest preàmbul, crec millor dedicar aquesta columna a l’anomenat "home dels nassos", personatge mitològic que en té tants com dies li resten a l’any en curs. La llegenda diu que tan sols hom el pot veure dos dies: fi d’any o cap d’any. D’acord amb aquesta tesi, doncs, el 31 de desembre ho podria ésser qualsevol. Sí… o sí? La mainada més menuda imagina un paio peculiar, de conte de fades, misteriós i fins i tot estrafolari. Somia i visualitza tres-cents seixanta-cinc apèndixs nasals a la cara d’algú…, sense adonar-se que l’any llangueix i que tots tan sols en tenim un. No té preu, tanmateix, el fet de veure l’encís i el somriure tan contagiós de la quitxalla. En santa innocència s’ho "empassa" tot. Se’ls fa creure que, sortint a fer un tomb pels carrers, trobaran un home que té tants nassos com dies té l’any. Cauen en el parany de quatre potes.
A hores d’ara, hi ha indrets on el representen en format de capgròs. A Barcelona, se li atorga la potestat de donar la clau de la vila a les autoritats locals, per tal de procedir a obrir l’any nou. En sentit contrari, s’aprofita l’avinentesa d’aquesta "aparició" per lliurar-li el llistat de desitjos que es volen transmetre als qui manen… O, més ben dit, haurien de fer-ho. Cada dia que passa tinc més la percepció que sovint s’ha encabit -dins de la moma política- gent que acredita molt poc nivell i que no té gaire ganes de pencar-la. Quins nassos! Sort que, tard o d’hora, se’ls veu a venir i topen amb qui els foragita ràpidament. Ja posat a demanar, expressaré una mena d’avenç/desig de carta als Reis: poseu-li "nassos" al te-ma! Així, ensumareu que els de la "classe sobrera" tan sols volem bona gestió, compromís, passió i ganes de fer palesa una estima especial als més necessitats… Menys patentar expressions com el risc d’exclusió social, la violència de gènere, allò del "tots i totes"!.. Hi ha una frase popular ben adient en aquesta conjuntura, tot i que en la llengua d’en Cervantes: "Menos rollo y más manteca al bollo".
Fins a l’any vinent i molta salut a tots, malgrat no haver-nos tocat la Grossa!
