Mai no voldria envellir. Tothom sap que avui celebrem el “dia dels innocents”. Es fa en record de la massacre d’un munt de menuts, per part del rei Herodes. No volia perdre el seu poder. Menys encara, a mans d’un nadó. “Allà, en un pessebre€, que li feia de llit.” La tria del títol ve motivada per una frase clonada de l’evangeli cristià. Si més no en el sentit que m’agradaria viure en un món millor. Sense enveges, orgull, toxicitat, negativisme i “altres herbots”. És en aquest sentit que faig plenament meva -i no és la primera vegada que ho dic- la dita de Groucho Marx: “Atureu el món, que me’n vull baixar!”.
Admiro i desitjo tenir la innocència dels menuts. La mateixa que es dibuixarà -d’ací a vuit o nou dies- quan surtin al carrer per rebre la cavalcada dels Reis de l’Orient. La seva imaginació, barrejada d’il·lusió i agraïment, sap veure joguines i altres regals dalt dels camions que passen pel bell mig del carrer, envoltats d’un seguici festiu i cofoi. Alhora que emocionar-se mentre recullen caramels. Fins i tot sense valorar prou el perill de veure’s esclafats per carrosses.
Els orígens de la diada d’avui presenten una certa dicotomia. D’una banda, hi ha arrels paganes i/o laiques, relacionades amb les festes romanes dedicades a Saturn: al llarg d’aquests jorns, els esclaus gaudien d’un bri més de llibertat. Així, se’ls permetia fer-se tot tipus de bromes. Fins i tot alguna disbauxa.
Per contra, el vessant cristià prové de la història bíblica, que narra el patiment i la mort de víctimes innocents. La cultura popular -o tal vegada allò del “posar-hi més pa que formatge” a les coses- ha capgirat el paper dels “innocents” pels ingenus que es deixen penjar una llufa a l’esquena€ O d’aquells que es creuen -fil per randa- el contingut d’alguna notícia-“llorigó”, en algun mitjà de comunicació. L’endemà, quan llegeixen que tot formava part d’una presa de pèl, acoten el cap i es fan l’orni.
D’una o altra manera, abans d’acabar insisteixo en la necessitat d’avançar en la temàtica dels drets de la infància. El futur és d’ells€ I, al cap i a la fi, el nostre exemple i compromís els han d’esperonar a somiar en un “demà” molt millor. On regnin la pau, l’amor i el bé.
