Gioachimo Rossini va morir al 1868, fa 150 anys, fet que provoca que sigui recordat pels amants de l’òpera. Coincideix també que el Liceu ha programat "L’italiana in Algeri", en la seva temporada. Es tracta d’una òpera bufa en dos actes amb llibret d’Angelo Anelli (1813) plena de teatralitat. Aquesta òpera delirant compta com la jove Isabella s’embarca en la missió de rescatar el seu promès, Lindoro, presoner a Alger. Riccardo Frizza, director musical, és un dels més grans especialistes en la música de Rossini. La direcció d’escena recau en Vittorio Borrelli. El repartiment l’encapçala Luca Pisaroni, acompanyat de Maxim Miranov i Varduhi Abrahamyan. Un dels repartiments més brillants que t’atrapa per la seva teatralitat a l’abordar de manera directa el món d’un dels tres genis del bel canto, una manera de cantar que sorgeix amb la música eclesiàstica al segle XVIII. Es tracta d’una estilització en la manera de produir el so. En òpera va tenir el seu moment a la primera meitat del segle XIX amb Rossini, Bellini i Donizetti.
Quan escrivia aquesta òpera alegre Rossini es trobava a la flor de la seva joventut, vivia a Venècia en plenes facultats. En aquesta òpera plena d’humor destaca la feina d’un actor figurant que ocupa bona part de les escenes d’humor; es tracta de l’actor de Terrassa Patrick Martínez fent del guàrdia de Mustafà, en completa sintonia amb el to d’humor i les absurdes escenes que l’òpera bufa requereix. Fruit d’un treball constant en el grup d’actors figurants en les òperes Patrick Martínez s’ha guanyat un lloc i no hi ha estrena on no aparegui amb una de les seves disfresses. Rossini posseïa una gran vis còmica que retrata els personatges amb les seves primeres àrees que són veritables retrats més que àrees que facin avançar l’acció dramatúrgica. D’aquesta òpera destaca en el primer acte "Serenate il mesto ciglio" (amb els personatges d’Elvira, Haly, Zulma, Mustafà i el cor) i al final del mateix el famós septet de les onomatopeies, en el qual tots els personatges expressen els sons que senten al cap. La protagonista d’aquesta òpera, Isabella, és astuta, encantadora, té malícia i habilitat per enganyar els homes.
El pare de Rossini era un trompetista que tocava al carrer i la seva inquietud política el portava a la presó i la seva mare es guanyava la vida cantant com a soprano en els locals italians que li pagaven. Als 18 anys va escriure la seva primera òpera i no va parar fins als 37 anys, tres òperes per any i després una per any fins a les 39. En tres mesos va compondre "Il barbiere de Siviglia"; la seva àrea "De tanti palpiti" la va escriure en el temps que li preparaven un risotto -un quart d’hora- en un restaurant, aquest és el geni creatiu de Rossini. Òperes que expressaven l’alegria de viure. Es va enamorar d’una cantant espanyola, Isabella Col-bran, soprano famosa de l’època, quan era jove i s’hi va casar 12 anys després. Als 37 anys va deixar d’escriure òperes. A la segona part de la seva vida es va dedicar a la cuina -famosos són els seus canelons a la Rossini- i de tant en tant escrivia peces immortals com "Stabat Mater" o "La petita missa solemne", que ni és petita ni és solemne. El geni, el tenia a la seva ploma, per què va abandonar l’òpera? És un misteri. Diverses són les explicacions, tot i que creiem que la suma de raons va ser la que el va conduir a no escriure òperes en la segona part de la seva vida. "L’italiana in Algeri" il·lumina aquest Nadal amb les ganes de viure i l’alegria d’estar vius. Que no és poca cosa.
