A mig octubre vaig ser convidat per l’Aula Gran de Terrassa a fer-hi una conferència que titulo “Un món ple de bones notícies”. La conferència, però, té dues grans dificultats. Una, que d’entrada ningú creu que el món estigui ple de bones notícies. I dues, que el mateix títol conté una si més no aparent contradicció, ja que per definició les notícies solen ser sempre dolentes.
I és que, en ser cert que només és notícia allò que trenca la normalitat, la rutina quotidiana, els mitjans de comunicació van plens de males notícies. Només prenent com a referència aquest mateix diari al llarg d’aquesta setmana, a portada hi tenim suïcidis, atropellaments, intents de rapte de criatures, robatoris, riscos a la via pública, presoners polítics en vaga de fam… Quin panorama, si aquest fos un retrat complet de la ciutat!
Passa, però, que si el diari ens donés cada dia les bones notícies que són molt majoritàries -que la majoria de terrassencs no se suïciden, que la majoria que hem sortit de casa no hem estat atropellats, que no ens han robat, que a les escoles cada dia entren i surten milers de nens i nenes sense prendre mal, que no hem tingut problemes a la via pública…-, no el llegiríem pas. Per entendre’ns: la bona notícia és que no passi res. I amb l’excepció que algun establiment local hagués repartit el número de la Grossa, al diari volem que ens expliquin les desgràcies. Només cal veure l’espai que dediquem a les esqueles i l’absència d’un espai similar pels naixements.
Tanmateix, que les notícies en general siguin males notícies no significa que el món no estigui ple de bones notícies. Ara mateix, Edicions La Campana ha publicat un llibre que fa furor a tot el món, de Hans Rosling, un metge suec mort recentment i que va dedicar bona part de la seva vida a representar gràficament dades objectives sobre l’estat del món i la seva evolució. El llibre, amb el títol Factfulness -en referència a la importància dels fets per damunt de les opinions, les intuïcions i els prejudicis- se subtitula així: “El món va millor que et penses. Deu raons que fan que no el vegis tal com és”. El llibre és tan rellevant que Bill Gates, el propietari de Microsoft, l’ha considerat una obra mestra i s’ha compromès a regalar-lo a tots els estudiants nord-americans que es graduïn aquest any.
També a Terrassa hi predominen les bones notícies ni que, com diu Rosling, ens costi tant de veure-les. Si estigués a les meves mans, m’agradaria poder mostrar com ha millorat Terrassa els últims cinquanta o cent anys -en qualitat de vida, esperança de vida, salut, educació, condicions de treball, equitat, disminució de les desigualtats de gènere…-, així com també millora cada any, amb alguns alts i baixos, sí, però de manera imparable. Llàstima que als qui treballem en el coneixement de la realitat social només se’ns reclami per explicar desgràcies i males notícies, com als mitjans de comunicació, i no per mostrar tot allò que progressa adequadament.
No és que vulgui aprofitar que és Nadal per demanar que ens estovem. De cap manera. Tot el contrari: cal ser molt valent, molt crític, molt lúcid, per apartar-se del pessimisme social prevalent i que fa quedar tan bé davant tothom, i ser capaç d’anar contracorrent i dir la veritat: que el món millora i que, malgrat tot, per bé que som lluny de com la voldríem, la ciutat també.
Bon Nadal.
Cal ser molt valent per apartar-se del pessimisme social prevalent i que fa quedar tan bé davant tothom
