Cal felicitar la iniciativa de l’Ajuntament de Terrassa d’encarregar el videomapping sobre la Seu d’Ègara que es va poder veure dijous passat. Es tractava d’una iniciativa vinculada a la candidatura de les esglésies de Sant Pere a ser reconegudes com a Patrimoni Mundial per la Unesco, aprofitant la visita de l’ambaixador delegat d’Espanya a aquest organisme. I, certament, el videomapping de deu minuts de durada va ser veritablement espectacular.
No aniré ara a fons en el comentari de l’espectacle audiovisual perquè seria demanar la lluna en un cove. La producció d’ALCA Films complia molt bé l’objectiu d’impactar amb imatges i so. Una altra cosa seria si li buscàvem objectius pedagògics, que no els tenia, o si ens demanàvem per què no havia recorregut a música "de proximitat" -que n’hi ha, i molt bona- en lloc d’anar a peces típiques i tòpiques del repertori clàssic. I, en definitiva, el cert és que, per gaudir de tots els detalls que el videomapping ens mostrava tan acceleradament, no tan sols caldria veure’l més d’una vegada, sinó que el millor és anar-hi prèviament ben informat per poder identificar el significat d’allò que s’hi representa. Una condició que, per cert, complien la majoria dels assistents de dijous passat.
En canvi, sí que voldria aprofitar el videomapping per fer unes breus reflexions complementàries. I la primera de totes és per insistir que, paral·lelament al reconeixement mundial, és imprescindible aconseguir el reconeixement local i nacional. Quina proporció de terrassencs han estat al recinte de la Seu d’Ègara per visitar-lo? Aquesta seria una bona pregunta per a les enquestes que es fan regularment sobre la ciutat. I quants catalans saben que a Terrassa hi ha un conjunt d’aquesta magnitud? Així mateix, de quin text de divulgació disposem sobre el conjunt que pugui situar i desenvolupar de manera breu i llegidora, però científicament fonamentada -també amb les llums i ombres sobre la interpretació del conjunt-, ben il·lustrat, que permeti comprendre tot allò que dijous mostrava el videomapping? No seria possible tenir-ne, a més, una versió per a ús escolar que es pogués regalar a tots els nens i nenes terrassencs en arribar al curs en què es parla d’aquest enorme monument, com suposo que es fa? I, per cert, hi han passat els mestres i professors de la ciutat? S’ha convidat els milers d’estudiants universitaris locals a visitar el conjunt monumental, o passaran uns quants anys de la seva vida a deu minuts de la Seu d’Ègara sense visitar-la?
Potser sí que a vegades cal invertir, estratègicament, l’ordre dels factors, i començar pel reconeixement internacional per aconseguir captar l’interès dels qui viuen a pocs minuts del recinte. Fins i tot entenc que abans que un llibret de divulgació tinguem un videomapping tan impressionant com el que vam veure dijous, i que sigui a partir del gran espectacle, amb sort, que es desvetlli la curiositat i l’interès pels detalls. I, en aquest sentit, espero que es trobin més ocasions per repetir l’experiència i oferir-lo a tots aquells terrassencs que no en van poder gaudir dijous. Ara que es fa fosc tan aviat, potser en un nombre més gran de sessions diàries i durant una o dues setmanes, seria ben recomanable aconseguir que algunes desenes de milers de terrassencs tinguessin l’oportunitat de veure’l.
"De Terrassa al món", com deia el full que ens repartien a l’entrada, i "Del món a Terrassa".
