Aquestes sigles corresponen a la Unió Demòcrata-cristiana Alemanya (Christlich Demokratische Union Deutschlands). Des del 2000, l’havia presidit n’Angie Merkel, alhora cancellera del país que tothom considera la locomotora de la UE. Ara, però, passa per moments tèrbols. La versió germànica de la dama de ferro britànica plega. Està en el seu perfecte dret. Sempre hi ha un abans i un després€ A banda que tant de temps dalt de la trona arriba a cansar. Hi havia tres “outsiders” al càrrec: Annegret Kramp-Karrenbauer, Friedrich Merz i Jens Spahn. A casa seva els coneixen. Finalment, s’ha endut el “match” una altra dona. Caldrà que fili prim. Algun lector creurà que m’empatollo. Només interpreto que qualsevol cosa que passa a Deutschland té gran repercussió al nostre país. Molt més si l’extrema dreta s’escampa sibil·linament per Europa. Una ullada ràpida ens duu a Polònia, Hongria, Àustria, Suècia, Alemanya, Itàlia, França i Espanya (el “bolet” de VOX)… Sense oblidar la forta tensió generada al Regne Unit, arran del Brexit. Veurem com acaba.
No puc cloure aquesta columna sense rebutjar frontalment les bretolades i sortides de to de dijous passat, a Sant Pere Nord. Són actituds totalment intolerables, malgrat que la vessant a considerar sigui una o altra. Que VOX vingui a llaurar terra a casa nostra ho trobo surrealista. Alhora critico frontalment el discurs rancuniós i recargolat de C’s, pretenent imputar la responsabilitat del sarau al batlle Vega. Totalment impresentable i fora de lloc! De fet, fa massa temps que li volen “carregar el mort” amb més temes, com la neteja.
Finalment, mereix un capítol a part el cos dels Mossos. No ha estat la primera vegada que l’esguerraven. Recordo el cas trist de l’Esther Quintana (les pilotes de goma), les batusses (no aclarides) del primer d’octubre de 2017 i un perfil no massa “light” pel que fa al màxim responsable de la conselleria. És clar que citar Felip Puig, Joaquim Forn o Miquel Buch -per triar-ne tres, a l’atzar- no és precisament una carta de presentació com per poder tirar coets.
D’una o altra manera, penjant el país d’un fil, així ens va! Aquell que més seny hauria de posar-hi es dedica a “viatjar per Europa”. Au va!
