Us convido per uns moments a fer anar la imaginació i situar-nos en l’estudi d’un artista, molt acreditat en art fotogràfic. S’ha especialitzat en fer composicions que reflecteixen les successives realitats socials que vivim.
Ens ensenya un gran quadre que va composar ja fa temps. Es veu un context ambiental ple de vida: persones passejant alegrement pels carrers, les terrasses dels bars plenes de clients compartint taula, algun llegint el diari amb bones notícies: "el 25 % de les exportacions es fan a Catalunya i té la taxa d’atur més baixa". Anem bé.
A una part, al fons, es veuen uns nois divertint-se jugant a futbol. Fa un dia esplendorós, com si fos signe del clima humà positiu que es capta arreu.
Recollint aquestes imatges de fa uns anys, no us donen certa nostàlgia? A mi sí.
L’artista ens ensenya un segon quadre: Cel enfosquit ple de núvols que tapen totalment el sol. Damunt d’un núvol que es fa cada vegada més gran, impacta una paraula "Gürtel". En un altre més petit, es veu "3 %".
En una banda hi ha gent envoltada de banderes espanyoles amb cara de pocs amics, alguns criden mirant amb hostilitat a un altre grup en lloc oposat. En una gran pancarta s’hi llegeix: "a por ellos!!".
Aquest grup, més nombrós, porta banderes estelades. A sobre d’aquest grup d’independentistes, es veuen uns barrots, la finestra d’una presó i sota, en color groc, els noms dels polítics que son a dintre. Juntament amb els líders de la ANC i d’Òmniun. També hi ha els noms dels exiliats.
Al costat queda emmarcat la imatge dels antiavalots pegant acarnissadament a persones de totes les edats, com a càstic per anar a votar pacíficament.
En el centre, s’hi veu la vicepresidenta de l’Estat Espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria amb un somriure autosuficient, esquitxat d’agressivitat. Porta un cartell amb un número gran en color vermell: el 155". Recordeu les conseqüències?
A la vora hi ha una carretera. Un camió se’n va ple de maquetes voluminoses de grans empreses que busquen altres seus fora. Al carril del costat circula una furgoneta plena també de petites maquetes d’empreses que no ens tenen por i s’instal·laran a casa nostra.
En general el quadre presenta bàsicament un color fosc, reflecteix un clima angoixant, brut de corrupció, radicalitzat per totes les bandes, amb deshumanització de certes posicions polítiques importants. També hi ha la cúpula del Poder Judicial desprestigiada, vista l’actuació insòlita en relació a les hipoteques, i també la participació política en el repartiment de noms dels magistrats el TS, denunciat per molts jutges i magistrats. S’hi sumen les sonades desqualificacions de tribunals estrangers… Sobren comentaris per aquests depriments escenaris.
Davant de la dura confrontació de dos posicions ara irreconciliables, un es pregunta: quan es va iniciar el disbarat? A qui li va faltar intel·ligència política? Qui va tenir por de la fortalesa econòmica i institucional de Catalunya? Per què ens va faltar una visió realista i contrastada sobre les possibilitats d’èxit o de fracàs de la manera de gestionar els sentiments independentistes? no se us presenten grans interrogants?
L’artista fotògraf en ensenya un tercer quadre a mig fer. En un lloc que no hi arriba la llum del sol, hi ha la cara patètica i rígida d’Aznar dogmatitzant i recuperant la influencia sobre el PP, ara ja emparentat amb VOX.
A Catalunya hi ha marcat carrers plens de manifestants que pertanyen a diferents col·lectius amb pancartes de denúncia de mancances diverses en els seus àmbits d’activitat. Ha destacat el sector sanitari que exigia més qualitat en el servei.
Tots demanen donar més empenta a la gestió econòmic a i social i deixar en segon pla proclames ideològiques, algunes utòpiques. Volen que es prioritzi l’atenció a les necessitats dels ciutadans i crear vies de recuperació de la competitivitat perduda.
A la banda dreta hi ha el lehendakari vasc somrient amb una bossa plenes d’euros mirant al president Quim Torra. Aquest té la mateixa bossa però foradada.
Al fons hi ha una col·lecció "d’enanos". Li preguntem qui són. Ens diu que són els líders polítics actuals.No tenen el nivell de solvència necessària per governar un país en conflicte, mes aviat l’activen i el fan créixer. Haurien de fer un pas al costat…
Però la realitat s’imposa: el nostre amic fotògraf, acaba d’afegir sota dels "enanos", amb lletres vermelles "4 polítics catalans empresonats amb vaga de fam." A continuació, a la vora, col·loca el mapa d’Andalusia i dintre el de Catalunya. Hi diu. "Catalano-fòbia, mentides amb expressions calculades d’odi, i els atacs de VOX contra els emigrants i la diversitat territorial, fabriquen el canvi de signe polític". Cal afegir-hi un argumentari del socialisme andalús, pobre i sense força d’impacte.
L’amic fotògraf ens demana que l’ajudem a acabar el contingut d’aquest quadre. Que li podem suggerir que sigui realista per el present i a l’hora que obri camins per un millor futur? quin perfil polític es necessita aquí i a Madrid? I. davant de les noves realitats, és intel·ligent no donar suport als pressupostos del PSOE?
* L’autor és director d’Aula Actual de CONFAVC
